La claror embogida

Tu i la teva vida ordinària avanceu per la vorera, i també avança el teu cap, i els teus braços, i les cames i tot el teu cos. I de sobte trobes l'amor enganxat a una cara, a uns llavis. Trobes un cos ple d'amor teu i el necessites, et fa falta, tal com et fan falta les teves cames, o les mans o els braços. I tot seguit, sense entendre com, et falta un braç, o una cama, i veus clarament que ho te l'altre persona, i de fet, diries que sempre ha set així. Llavors passes tot aquell temps infinit sense el teu braç, en aquell desert d'espera, i recol·lectes el coratge pacientment per dir-li alguna cosa. T'hi apropes i tens la panxa plena d'ocells batent les ales, i els arbres i les cases i el món perd el color com si mirés cap a un altre costat. Llavors et mira i estén un somriure, i la claror somriu arran de terra, als balcons, a les parets. Tens una claror alegre alçant-te lleugerament, i tornes a tenir els braços i les cames gairebé com si sempre hi haguessin set, i tot d'habitacions obertes de bat a bat s'omplen d'una brisa fina de juliol. I a dins d'aquesta platja d'horitzons i ocells lliures hi dorms unes quantes nits, són unes platges on la vida s'hi allarga i es desplega verda i viva. Però un dia et despertes i veus que alguna cosa ha canviat, diries que alguna petita cosa ha canviat i no és tan càlida com abans. I de fet estàs en un magatzem buit. I ella, per res del món sembla que et vulgui. De fet sembla impossible que ho hagués fet mai. El passat de sobte et sembla boirós, com d'algú altre, i te n'has de despendre com d'una extremitat gangrenada. T'has d'incorporar i trepitjar el present, i començar a reconstruir aquesta habitació desordenada. Llavors t'arracones a les portes i a les parets per seguir el rastre dels seus ulls plens de flors. Li has de prendre una cama, o un braç, o el que sigui perquè et vulgui. I mentre això no passa, notes que entre tu i la roba que et vesteix hi ha una distància enorme i una pluja fina hi cau desesperadament. I amagues la tristesa que oneja sobre teu, perquè saps que si la veuen els altres sortiran amb rifles i escopetes, perquè la gent no vol gent trista. La gent s'occida i es malmet al costat de gent trista, i per això intentaran caçar la teva tristesa com si fos un cérvol o una guineu. I tu hauràs de preparar les respostes preparades per quan s'està trist. Són respostes d'indústria càrnica que tothom té. I al fer-ho notaràs com la claror embogida et colpeja com una massa ferotge i t'ho fa entendre tot massa bé. I entendràs massa bé que la seva mà s'agafa a una altra mà i sega tot el dolor dels camps que t'envolten. I correràs perseguint una ombra que cada cop s'estirarà i s'allunyarà més de tu, mentre es ponen tots els sols del món a la teva esquena. I llavors ella t'evitarà com si fossis un escarbat, i notaràs la fetor del seu gest egoista, mentre rosegues qualsevol os en una claveguera. I et sentiràs absolutament sol, rodejat de polígons industrials i alumini. I el temps passarà en silenci arran de terra. I la soledat arrelarà, i el temps continuarà passant. I llavors, de manera quasi imperceptible, la soledat es farà una mica més habitable, una mica més austera, com de fusta. I et sentiràs lliure. Inesperadament lliure. I, gairebé sense voler-ho, el cos se t'inflaràs suaument, s'inflarà tranquil·lament com un núvol blanc que puja enlaire. I des d'allà veuràs el món ample com mai. Ample com mai. (Aquest text el vaig escriure el 2013, però havia quedat en un calaix inacabat fins ahir, que finalment el vaig obrir de nou i el vaig acabar)

Entrevistes sobre Bondat Senzilla

En aquesta entrada adjunto algunes de les entrevistes que m'han fet aquest estiu sobre Bondat Senzilla. Està sent un plaer presentar aquest disc. · iCat, Els experts:   · Rac 1, Via lliure: · Catalunya Ràdio, El Suplement:  · RNE 4, Catalunya Exprés (minut 29):

  · Cadena Ser, Soroll (minut 22):

BONDAT SENZILLA

Escolteu aquí mateix BONDAT SENZILLA.

Youtube:

Spotify:

Si esteu interessats en comprar-lo físicament ho podeu fer clicant >>aquí<<.

Il·lustració de L’arbre ple de flors

Aquí teniu una il·lustració maquíssima que ha fet l'Eudald Palma, il·lustrador osonenc, basada en la cançó L'arbre ple de flors. Moltíssimes gràcies!

Guillem Ramisa i Roger Usart – L’arbre ple de flors

Aquest divendres passat vam fer una actuació amb en Roger Usart al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic, combinant temes seus i meus. L'experiència va ser molt maca i n'ha quedat aquest vídeo, que vam fer uns dies abans, com a record. L'arbre ple de flors:

VIDEOCLIP de QUANT AMOR TENS A DINS?

Bondat senzilla ja ha sortit, el podeu trobar a les botigues de discos i a les plataformes digitals (Spotify, Youtube, iTunes, etc...) . Aquest n'és el primer videoclip 'Quant amor tens a dins?'. Filmat per Toni López i Ignasi Oliveras i editat per Toni López.

La portada de BONDAT SENZILLA

PORTADA DIGITAL Guillem Ramisa - Bondat senzilla - 150 Aquí teniu la portada del NOU DISC. Es titularà Bondat senzilla i sortirà aquest 5 de MAIG. La il·lustració és de la Júlia Olivella, a qui li agraïm molt la feina que ha fet. Bondat senzilla constarà de 6 cançons que hem fet juntament amb Nabil El Hajji al baix, Jordi Esteve a la guitarra elèctrica, Albert Molist a la bateria i jo mateix a la guitarra i la veu.

TEASER del NOU DISC

Aquí teniu el Teaser avançament del NOU DISC que sortirà aquest 5 de MAIG. El disc constarà de 6 cançons, serà un EP en el que entre altres coses, hi trobareu Ànima de corall. Ens estem morint de ganes que el pugueu escoltar!  

Visca la vida

El món està ple de cares agradables
i vives.
Les veig al meu voltant,
totes a una distància gairebé infinita
de mi.
Tot i això, hi són.
Fins i tot un 1 de gener,
que el món sembla
que toca el seu punt més baix,
més fràgil.
Fins i tot llavors,
tot de cares enceses com estels
m'envolten
somrient purament
com un castell de focs
que esclata dalt del cel.

Efectivament hi ha amor
que no sabem llegir,
però que impregna
cada cosa que toquem.
Amor fins i tot en la ganyota
més ofensiva i corcada.
Fins i tot allà hi ha un torrent de llum
imparable i miraculós.

Cal ser-ne conscient,
perquè repetidament se'ns obre
un dia
al davant,
amb el seu cel, el seu trànsit
i els seus arbres.
Repetidament
les muntanyes de cabrera s'aixequen
com balenes immenses
al fons de la mirada.
Tot col·locat minuciosament
al seu lloc
perquè hi puguem passar les mans per sobre,
perquè hi puguem plorar desconsoladament.
Perquè ens hi puguem enamorar
com foc
a dins.

Visca la vida
blanca i daurada
que ens omple les mans de força.

(01-01-2017, Vic (Viena))

L’animal atropellat (Natura morta)

Ningú ho volia
que hi hagués aquell gat esbudellat
allà al costat de la carretera.
Ell està allà
per recordar-nos
el dolor absurd del món.
El dolor que s'estavella absurdament
contra qualsevol cosa.

(Escrit a finals del 2013)

Últims tweets

Pròxims concerts

Actualment no hi ha pròxims concerts.

Arxius