”Cala’m foc a dins” i “Cor de blat” en acústic

Aquest és el vídeo que vam gravar amb Calle Sonora fa un parell de mesos. Un parell de temes en acústic, Cala'm foc a dins i Cor de blat. Estic content del vídeo tot i que tant la interpretació com el so trobo que podrien estar millor. Sobretot em fa gràcia tenir Cor de blat, que és una cançó que no he tocat gaire enlloc i penso que és prou maca. La vaig escriure a Corea, buscava alguna cosa per portar de regal i em va donar per pensar quines coses em podrien portar a mi d'un viatge.

El somriure salvatge

Et fas tranquil·lament de dia
desprotegida i bona,
i salves una mica el món
perquè estimes i ajudes
i el fas millor.

Que no et fugi mai la bona intenció
que et fa la mirada més maca.
Que no et fugi mai
el somriure salvatge
ple de fulles i tardes.

Guillem Ramisa hi és per tots

Comparteixo la crítica que ha fet Arnau Tordera (Obeses) sobre Aquest sol hi és per tots a la Revista Roda de Ter. crítica-arnau Guillem Ramisa hi és per tots Guillem Ramisa és un camaleó de l'art, un artista que ha cultivat una obra literària i musical des de la seva adolescència fins el dia d'avui i que ens narra l'evolució interior d'un home que va decidir fer de la seva vida una història apassionant. L'últim capítol d'aquest relat arribava a finals del 2015 i se'ns presenta en format de disc, "Aquest sol hi és per tots". En la seva escolta hi descobrim la darrera mutació d'un creador fidel al contingut de les seves peces però amb una gran capacitat per dotar de les formes més diverses el resultat final d'aquestes. L'obra de Ramisa sempre ha tingut la capacitat -i la voluntat- de commoure aquell qui la viu en primera persona; els seus versos iniciàtics en el món del rap, la seva lliure i revolucionària obra poètica, la invenció del hip-hop acústic, o la composició de cançons més recents en són testimonis prou reveladors. Sembla que en el seu constant camí creatiu, Ramisa va descobrir l'any passat un instrument que el va fascinar: la seva pròpia veu. Ell no és un gran cantant ni pretén ser-ho, però té un do que molts grans cantants envejaran sempre, una veu que diu la veritat. En aquest disc l'escoltem com no l'havíem sentit mai abans, explora nous registres i nous tons, ens descobreix una nova dimensió melòdica que no li sospitàvem, sona càlid, sona profund, sona intens, fins i tot fràgil quan vol, però sobretot sona vertader. El més apassionant d'aquest fet és que això no ha passat perquè sí. Ell ha tingut la necessitat de descobrir el potencial de la seva veu per immortalitzar el seu moment vital. Ha arribat un punt on l'artista ha hagut d'explorar nous camins expressius per tal de poder dir tot allò que necessitava explicar. El disc avança a través d'un arranjament transparent sense gaire artifici, on destaca el preciosisme de la guitarra de Pau Sitjà, que ha sabut trobar el punt just d'ornament i que ens regala bons i delicats moments solistes. Amb aquest marc sonor recorrem noves peces que s'intercalen amb peces anteriors, rellegides des d'una nova sensibilitat. És un disc de transició però el destí d'aquest viatge segur que ni tan sols el sospitem. Vagi on vagi, Guillem Ramisa hi és per tots. Arnau Tordera

La pau del final de tot

Un dia em trencaré pel mig
però ho faré tan a poc a poc
que ningú se n'adonarà.
I després explotaré a trossets petits
que s'escamparan pel cel
a càmera lenta.

Serà un dia ple de llum
i el món es col·lapsarà un breu instant
per fer callar el dolor
que tanta gent té dins el cap.

I de cop tot somriurà d'una manera extraordinària
i la gent es donarà la mà
amb una bona intenció tan cristal·lina
que empetitirà les malalties
i la fúria de la mala sort
més fonda i negre;
fins i tot això serà insignificant,
perquè l'amor
estrenyerà amb força
fins a l'últim racó de vida
i no existirà res més.

AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS

disc Aquest disc em serveix de sobres per resumir el meu 2015. Ha set de tros el projecte que m'ha portat més temps, que m'ha fet conviure amb més persones, i del que n'estic més orgullós.
Aquí dins hi ha bona part del que he sentit aquest any; la gent que m'estimo i que m'ha fet costat.
L'escolto i recordo on vaig escriure cada cosa.
Recordo els assajos, el concert de presentació, els viatges, les trucades, etc...
Aquest disc, a més, ha portat tot de coses bones que faran que aquest 2016 sigui encara més bo.
No hi ha res millor que lluitar per algo i tirar-ho endavant. AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS TENS ELS ULLS PLENS DE FLORS. Bon any a tothom!

Mestres de l’arrossegament

No tothom està preparat
per ser un mestre de l'arrossegament.
S'ha d'aguantar la pressió,
no posar-se nerviós
quan et queden, només,
30 o 40 euros.
Saps que, d'alguna manera o altra,
apareixerà alguna “cosa”
quan estiguis a punt de tocar fons.
Però s'ha d'aguantar la pressió.

Els mestres de l'arrossegament
es neguen a treballar 9 hores
en una fàbrica.
Van fent “històries”
i la vida tira endavant.
En parlàvem amb en Toni López;
no tothom està preparat
per l'art de l'arrossegament.

Alla + Claire

A vegades et cauen regals del cel. 
L'Ari Bre Bre ha fet aquest vídeo on utilitza un parell de textos meus, “Perdre el present” i “La tristesa de totes les coses”, a més de un fragment de The Picture of Dorian Gray. Tot adaptat a la seva manera i en anglès.



Somehow (Original Soundtrack)

Finalment he trobat el moment per penjar la Banda Sonora que vaig fer per a la pel·lícula Somehow, del director coreà Kyu Jun Cho. Estic molt content de poder-vos ensenyar aquesta feina. Espero que us agradi.

Somehow BSO Guillem Ramisa

Aquest sol hi és per tots (La gravació)

Doncs ja està. Ja està. Sembla mentida. Han set uns mesos molt intensos d'escriure, de gravar i de pensar i pensar en les cançons. Des del principi que buscava els músics, fins ara que hem fet el concert de presentació. Ha passat temps, però ha valgut la pena. Volia fer-ho de la millor manera, amb els recursos escassos que tenia, i ha sortit bé. No passa cada dia que es treu un disc. En un disc hi ha tota una època, una etapa de la vida. Ha set esgotador, però ha valgut molt la pena. En Bernat Gurt va gravar les bateries al març, ho vàrem fer amb en Turre (Jordi Torrents), al local de La iaia, i segurament això ha set el més encertat i el que ens ha ajudat més en tot aquest procés. Ell ens va donar bons consells i confiança. És una persona amb un caràcter excepcional i una capacitat per transmetre energia molt bèstia. Quedàvem de bon matí, i després de fer un cafè, en Bernat començava a gravar. Tots estàvem entusiasmats i la veritat és que seran uns dies que recordarem sempre.

Després varen venir els baixos, amb en Jordi Crosas. Sessions intenses i partides d'escacs. I bones converses sobre l'art i la música. Ha set una sort poder gravar els baixos amb ell.
Varen venir tardes i vespres gravant guitarres amb en Pau Sitjà. Sopars i il·lusió, perquè les cançons ja començaven a agafar forma. Penso que la guitarra d'en Pau té un fort protagonisme en aquest disc i n'estic molt content. És una persona amb molt talent i gust.
Tot el que va venir després va ser un treball individual força dur. Les meves guitarres, les veus, lletres que havia d'escriure. Decisions a l'hora d'enfocar les cançons, els noms... Gravava a les nits perquè els sorolls del carrer no donessin problemes. Van ser molts dies de dormir poc. Quan va venir a gravar l'Ernest Crusats va al·lucinar amb la paradeta que tenia muntada al garatge de casa. A l'estiu vaig estar fora. Va ser un viatge en el que vaig passar força temps escrivint i pensant en la música, però també vaig desconnectar molt. Llavors, al setembre, va haver-hi una cursa contra rellotge per acabar-ho tot a temps. Acabant les últimes lletres, gravant veus, treballant amb en Clément en la mescla, fent el disseny amb en Jaume Salés... Tot havia d'estar a temps per tenir els discs el dia de la presentació. La lletra de “Camí trencat” la vaig escriure pràcticament tota la mateixa nit que la vaig gravar, l'últim dia que tenia per enviar les pistes a l'estudi. Molt content, per cert, d'haver fet la mescla i el master a Boss Hog Studio. I també de com han quedat les il·lustracions d'en Jaume i les lletres d'en Gerard Rodríguez.
Guillem Ramisa - Aquest sol hi és per tots
Ara comença una altra cosa, una etapa que neix de tot això. El concert de presentació va ser emocionant i sincer, vàrem quedar entusiasmats, i vull continuar amb els directes. Esperem que tot vagi bé. Aquí teniu "Aquest sol hi és per tots":

El final

Les coses s'acaben. Arriben fins al canto d'un camí altíssim i cauen al buit. Totes les coses que s'acaben i moren, apaguen una estrella. Nosaltres som recipients buits de coses que acaben i comencen. Ara, aquest meu viatge també s'acaba. Avui plouen gotes grises i dèbils a Hong Kong. Plou distància i final. La vida em plega i em guarda un altre cop. Viatjar serveix per no trobar mai el lloc. Per arribar perdudíssim al lloc de sempre. He estirat el món un tros més. Ho he empetitit tot. I tinc molt menys clar què m'importa. Avui tinc ombres doblegant-se'm dins. No estic tranquil. M'espera un viatge molt llarg fins a casa, i allà m'hi espera el cartró de sempre. M'hi espera el cartró de sempre. I no estic tranquil. Tinc una amenaça a dins. Un gos bordant lligat a una cadena tensa. Un gos que em mataria si pogués arrencar aquesta cadena tensa. Una cadena tensa com una mandíbula. Avui tinc una amenaça a dins. (Hong Kong, 30-08-15)

Últims tweets

Pròxims concerts

  • 19/11/17 Guillem Ramisa in Roda de Ter at Teatre Eliseu

Més concerts aquí

Arxius