Guillem Ramisa amb Ernest Crusats (La iaia) – Marxar

El setembre passat, abans de que en Toni López marxés cap al Carib a viure la vida, vàrem gravar aquest vídeo a la terrassa de casa l’Ernest. És una cançó que vaig fer al llarg d’uns viatges. La guitarra la vaig composar estant a les muntanyes del sud d’Àustria; havia penjat l’esbós amb el nom de “Les muntanyes d’Àustria“. I la lletra la vaig fer estant (i just al tornar) als Estats Units. El primer vers el tenia clar des del principi: “Al marxar tot se’n va“. Viatjant amb tren o amb bus, al mirar per la finestra, sembla que sigui el paisatge el que marxa cap enrere. Això em feia gràcia perquè de fet, al marxar, les coses s’allunyen de tu i les pots veure des d’una distància nova.

La col·laboració amb l’Ernest Crusats va sorgir del festival benèfic de la Creu Roja “Junts Sumem”, a l’Atlàntida de Vic. Allà jo i ell vàrem actuar junts i aquesta va ser una de les cançons que vam preparar. Des del primer moment vaig pensar que els seus coros hi quedaven genials.
No cal que digui que per mi és tot un orgull poder cantar una cançó amb l’Ernest. El considero un amic important i penso que és un gran artista.

Marxar

Al marxar
tot se’n va
només tens

el que sens

i els records
de la gent
sort n’hi ha
d’estimar

Aquest sol
hi és per tots

tens els ulls
plens de flors

dins el bus
assegut
em sap tan greu
tenir-te lluny

La vida pot
anar només endavant

Sempre estàs
massa enllà
no et puc

arribar a tocar

Vas marxar
i tot se’n va
però sort n’hi ha
d’estimar.