poema

El bosc

De casa meu a casa teu
només hi ha bosc
i cada cop que el travesso
et travesso a tu,
et passo per dins,
et penso tot el camí.

I tu tens els ulls com llum que esclata
i la boca de raïm.
I et fas onada quan te’n vas
i tot d’ocells et van seguint.

Ser interessant

Ser interessant
com un
rinoceront.
Tenir presència
com un puto rinoceront.
Atrapar-te l’atenció,
mantenir-te atent
com uns ulls de rinoceront
mirant-te.
Entre un arbre i els seus ulls.
Caqui.
Entre els ulls i l’arbre.
No entens això del caqui,
penses, estàs inquiet,
però recordaràs la merda aquesta del
Caqui,
perquè tinc atrapada la teva atenció
com un rinoceront
amb la seva banya immensa
a la punta del nas.
Calcetes.
Una banya molt grossa
i uns ulls mirant-te.
Et dic la merda aquesta
Calcetes.
M’ho puc permetre.
Et tinc quiet i atrapat,
i acabaràs de llegir això
fins que digui
Beixamel,
perquè tinc la teva atenció
i sé perfectament
què t’interessa.

La gent que és un trunyo

Hi ha la gent que és un trunyo.
Aquesta gent que et don’ l’esquena
quan n’esperaves una resposta.
Aquesta gent a qui li perdones
que fes tal o qual cosa
perquè és així
La gent que és un trunyo,
bonica i llampant.
La gent que és un trunyo
i que la bona gent aguanta.
Aquesta gent hi són
i com més lluny millor.

Onada blava

Té uns ulls plens de força
que s’enfronten al món
i et fan l’amor
ponent-se sobre teu.

Té un cor ple d’aurores i rius daurats
on hi beuen cavalls i cignes,
on sembla que hi càpiguen tres vides.

Ella és una onada blava
que et besa i se t’emporta.
És mare d’un somriure immens
que li eixample l’ànima.

Amiga cristal·lina
tot el que m’has donat és bo.
Gràcies per aquests dies
i que tinguis bona sort.

Encara tinc les mans

Encara tinc les mans,
les ganes de marxar,
l’aire net a la mirada.

Encara tinc el somni,
la veritat per davant,
el temps per veure’t.

Tinc l’estol d’ocells al pit,
el desig d’entrar-te dins,
la vida oberta i lliure.

El temps
em va tancant camins.
Em vaig fent gran
i em vaig torçant.
Però encara tinc les mans.

Que no s’acabi mai

Sabem que no pot ser,
que serà millor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Hi ha la resta del món
i l’allau entre tu i jo,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Ens hem despedit tants cops
que és menys trista la tristor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Que no s’acabi mai,
que és cristal·lí com sempre.
És sincer i és ple de foc
com ho va ser el primer cop.
Hi ha tot el que cal fer
i el que serà millor,
però que no s’acabi mai

aquest últim petó.

Amor perenne

A tu
t’estimo,
com s’estima un dia clar.
T’estimo
quan et veig indefensa
i quan et puc ajudar.
T’estimo
quan la il·lusió et brilla a dins
i quan em dius “sóc tan feliç”.
T’estimo
com s’estima a un riu,
o el sol que el fa brillar.
A tu t’estimo

com s’estima un dia clar.

El crític-larva

Obre bé la boca,
i des del teu cau soterrat al fons de tot,
ves traient merda.
De tant en tant, potser notaràs un rajolí
d’orina amb el que et faig “canasta”
i et costa articular els mots,
però tu no deixis d’intentar-ho.
Recorda, però,
que des del teu forat de cuc, encongit i agre,
hi ha una cosa que no seràs capaç de destruir:
El que jo faig
ho faig amb bona intenció.