Encara tinc les mans,
les ganes de marxar,
l’aire net a la mirada.

Encara tinc el somni,
la veritat per davant,
el temps per veure’t.

Tinc l’estol d’ocells al pit,
el desig d’entrar-te dins,
la vida oberta i lliure.

El temps
em va tancant camins.
Em vaig fent gran
i em vaig torçant.
Però encara tinc les mans.

Les coses que et fan falta
ets tu.
I una mica de força,
i si pot ser, bona sort.

I et fa falta apartar la por
com si fossin quatre mosques.
I aixecar-te
com si et fessis de dia,

i començar a fer el que volies.