Sevilla

Les dones avancen pels carrers amb els seus pits,
i les seves cames,
i els seus ulls fantàstics.
La llum s’estén càlida,
entre les parets desordenades de la ciutat.
Estic a l’apartament Jesus del Gran Poder
i sóc el papi.
Em sento realment bé.
No tinc cap pressa,
no em miren els ulls de ningú.
Escric això des de la terrasseta d’un xiringuito
encapsat entre els carrers minúsculs
d’un casc antic.

Els ocells blancs i els sòcols de pedra
s’escampen pel terra,
entre tarongers i persones,
i els migdies
són llisos i amples.
La vida és immensa
i és teva.

(març de 2011)

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Últims tweets

Pròxims concerts

  • 19/11/17 Guillem Ramisa in Roda de Ter at Teatre Eliseu

Més concerts aquí

Arxius