Cobert de pols
Si un meu amic es casa
M’arrugaré i m’assecaré
Com una planta.
Badallaré fins a caure inconcient
I ploraré a bots i barrals.
I cada dissabte que mírin una pel•lícula
I no vinguin al bar,
Cada dissabte a la nit,
Tremolaré mort de fred
I ajupiré les espatlles.
Quan un meu amic tingui fills
I no ens veiguem mai al vespre,
Entre setmana,
A mi em cauran les dents
I quedaré cobert de pols.
07/01/2009
Eis poeta, bona elecció al títol. 🙂
Potser seràs tu el que el que es casi i tingui fills…
M’agradaria veure-ho… ; )
Marta