<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	
	>
<channel>
	<title>
	Comentaris a: El final	</title>
	<atom:link href="https://guillemramisa.com/el-final/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://guillemramisa.com/el-final/</link>
	<description>Música i poesia</description>
	<lastBuildDate>Thu, 21 Jan 2016 16:11:17 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>
	<item>
		<title>
		Per: Ignacio Peró Gala		</title>
		<link>https://guillemramisa.com/el-final/#comment-2</link>

		<dc:creator><![CDATA[Ignacio Peró Gala]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Oct 2015 22:01:49 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://guillemramisa.comweb/?p=27#comment-2</guid>

					<description><![CDATA[Magrada molt aquestes paraules que has escrit. Crec que descriuen molt bé una experiència humaníssima: el desig de que les coses siguin per sempre, que no morin: la necessitat de la pertenència, de l&#039;hogar, de l&#039;origen; la insatisfacció davant la realitat, que sembla que no ens dóna el que dessitgem; la inquietud i tristesa estranyes, estrangeres del nostre cor, que ens fa por, mal...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em dic Ignasi, sóc professor de filosofia i visc a San Hipòlit. M&#039;agradaria torbar-me algún dianamb tú. una feina que estic fent es la de contactar amb músics actuals catalans que expressen la veritat de l&#039;home y la seva necessitat d&#039;una altre cosa. Tinc al punt de mira a la Iaia, els Amics de les arts, Quart Primera...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una forta abraçada]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Magrada molt aquestes paraules que has escrit. Crec que descriuen molt bé una experiència humaníssima: el desig de que les coses siguin per sempre, que no morin: la necessitat de la pertenència, de l&#39;hogar, de l&#39;origen; la insatisfacció davant la realitat, que sembla que no ens dóna el que dessitgem; la inquietud i tristesa estranyes, estrangeres del nostre cor, que ens fa por, mal...</p>
<p>Em dic Ignasi, sóc professor de filosofia i visc a San Hipòlit. M&#39;agradaria torbar-me algún dianamb tú. una feina que estic fent es la de contactar amb músics actuals catalans que expressen la veritat de l&#39;home y la seva necessitat d&#39;una altre cosa. Tinc al punt de mira a la Iaia, els Amics de les arts, Quart Primera...</p>
<p>Una forta abraçada</p>
]]></content:encoded>
		
			</item>
	</channel>
</rss>
