Plou.
Arrossegues la vida
amb desgana,
de bon matí,
mentre algú et diu que no està prou bé
el que sigui que hagis fet,
i a tu t’importa una merda,
el fill de puta aquest t’importa una merda.
Et fa falta alguna cosa,
perquè de fet,
no t’acaba d’anar res
gaire bé
i tens ganes, sigui com sigui,
de marxar.

L’asfalt moll
és increiblement trist,

i el cos se t’estova,
fart.
Ja no en tinc ganes.

T’agafes la cara
ben fort
amb les mans.
Hauria d’anar a dormir
una estona més
penses.

És la sensació desagradable
de la roba molla,
No necessito res d’això.
Estic com
engabiat.