oh Marta! el teu comentari m’ha commogut! Escriure un poema al blog per fer-te contenta:

Se’m tanquen els ulls,
I que bé que siguis tan feliç ara.

Arrossego un núvol a sobre la mirada
i plovisqueja

Tinc els dits freds

Explica’m quina vida estic visquent,
Hi fa un silenci terrible.

Ara sí,
agàfat fort i ensenya a tothom
aquest somriure tan hipòcrita,
Estan fins a la polla de llegir poemes tristos,

I jo també.