Sardineta del meu cor,
escric ferm i amb pas alegre.
L’holocaust ha finit.

La meva venjança contra la injustícia d’aquest món
es basa en
deixar de planxar.

Així doncs, entendré com a equilibrada
la balança del bé i el mal
apartant aquest acte espantós
del meu dia a dia.

D’altre banda, la planxa s’ha espatllat.

En Vila es belluga pel passadís.
Avui se’ns han fos dues bombetes més,
i ni això, ni la cruel retirada de carnet
han fet que em llancés per la finestra.

La vida funciona.