A la dona educada
i racista
se li hauria de recordar bé
el terra devastat,
la injustícia pronunciadíssima
dels nens amb escopetes,
els diners,
la paperassa,
les mans que
s’apreten.
Les barquetes, els oceans,
la gana de punta a punta.

Se l’hi hauria de recordar bé,
amb la cara amorrada a la paret,
mastegant la pobresa
de les prostitutes,
de la por,
dels ulls negats.

La pobresa dels negocis,
dels marges de benefici,
de la gent molt espavilada.

Se l’hi hauria de recordar.