Hi han moments que se’m carrèguen a l’esquena
Com si fóssin un bloc de pisos.
I les parpelles se’m tenquen somnolents
I les ganes d’encabir-me a un armari
Em bessen de la butxaca.

Moments predisposats a discutir,
Incansables,
Incansables.

I després per fi
Tindrà sentit barallar-se.