Algú crida embogit
a l’altra banda del vidre,
però hi ha un silenci i una pau
aquí
sedants.

La por es torça
com els arbres,
a sota el cel.

Veig un prat assentat,
serè.

Puc
riure
i
cantar,
i perdre-ho tot,

i les mans se’m moren
de gana,
dèbilment.

Tu

Fes-me aixecar del terra.
El món es mor de gana.
Fes-me aixecar.
Un rellotge.
Hi ha cabells teus aquí.
Marxem.