Em cauen els braços
i les cames,
m’enderroco
cada cop més.
Tinc els ulls
espantats,
mirant.

Tinc
un tros de filferro
doblegat i trist
que no se’n surt.
Un sentiment
humit, i dolgut,
un tall d’odi
impotent.

—

Tinc també
un tros de paper
on anoto
el que vull
i un terròs de força
per trencar-ho tot
i tornar a començar
sempre.