Un vagabund dorm
davant la porta d’una catedral,
com si fos una fulla seca.
Els turistes el miren
i miren el monument.
Estan allà perquè sí,
com ells.

Una dona grassa
passa badallant horriblement,
mostrant la seva lletjor
de forma descuidada.

Les parets s’aguanten dretes tot i el sol,
tot i l’esforç que costa viure.
Tot i la maldat i la por
que a glopades,
mata els carrers.

El vagabund es desperta i se’n va,
just després d’insultar-me
i disparar-me amb les seves mans,
que eren una escopeta.