Tots tenim més d'una persona a dins. Segurament més de 4 o 5. Avui s'estrena aquest single de dues cançons que hem fet amb ISARD. Un projecte paral·lel on hem transformat algunes cançons meves a Hardcore/Punk-Rock.

Aquest estil de música em transporta a la meva adolescència i em dóna una energia que no trobo enlloc més. L'amor té aquesta intensitat, i l'eufòria també.

Juntament amb el Single -que conté ÀNIMA DE CORALL i COR DE BLAT- hem publicat el VIDEOCLIP de Cor de blat.

Aquesta història va néixer de forma imprevista, tocant els temes a una festa d'aniversari, perduts en una casa al mig del bosc. La felicitat col·lectiva ens va empènyer a gravar-ho. Sense més ambició que aquesta; deixar el record d'aquesta versió contundent i elèctrica de les cançons.

FEU-LES CÓRRER, QUE ARRIBIN COM MÉS LLUNY MILLOR.

I que us vagi bé!

Aquí teniu el segon videoclip d'Ens enfilarem enlaire.
Aquesta és una cançó molt especial per mi i aquest vídeo és un gran record de la gravació del disc. Estic molt agraït a en Toni López per haver documentat aquest moment. Agraït, també, a tots els músics que hi apareixen i que van participar a la gravació.

Ens enfilarem enlaire i ens escaparem de tot això, de la merda que ens preocupa, que ens enfonsa, que ens té encallats.
Ens escaparem de la rutina, del país, de tot el que ens fa minúsculs.
Deixarem de veure'ns insignificants i podrem estimar el món de nou.
I veurem la vida que hem viscut, el sentiment que ens ha travessat com un riu, l'amor enganxat a les coses de sempre. Les persones de sempre, que hi són des de tan enrere que sembla la vida d'algú altre. Quan era que érem allà?
De què parlàvem llavors?
El vent bufarà igual, i el vespre caurà igual, perquè són exactament el mateix. I tu i jo -que ens coneixem de sempre- no ens coneixerem de res, però farem veure que sí. Fins que se'ns emporti la nit i marxem de tot en un son profund, alliberador, llunyà. Com la mort, o com el principi.
Ens enfilarem enlaire, també, quan s'acabi tot, per última vegada. I serà impossible mirar el món i no plorar, mirar-nos i no plorar.

Ja podeu escoltar Ens enfilarem enlaire a totes les plataformes digitals i comprar-lo a la botiga online o a les botigues de discos.

Doncs sí, ja fa un any de Bondat senzilla. El dia que va sortir el disc vaig dormir per primera vegada al nou pis, i aquí continuo, escrivint això. Van venir forces canvis de cop. Un disc serveix per conèixer moltíssima gent i per parlar de moltes coses. Ha set un any de puta mare. En aquest text d'avui, però, sobretot vull donar les gràcies als músics que m'han acompanyat durant aquest temps, l'Albert, en Nabil i l'Esteve, que són els que van gravar el disc amb mi, i també en Ferran, que es va incorporar més tard pels concerts. Ells han fet que soni com sona, tant el disc com els directes. Em fa molt feliç tocar amb ells, és un plaer difícil de descriure, però quan sona bé la cançó, em fa molt feliç. Agrair-los la música i l'esforç.

La vida dóna moltes voltes i ves a saber quins camins ens esperen a cadascú, però ara per ara aquí estem.

I res, amb aquest ja acabo els textos parlant de Bondat senzilla. Després d'aquest revol ja hi ha Tavertet. Un lloc molt recomanable, per cert. Sempre està bé posar-se just a la punta d'un precipici i recordar que vivim ben bé perquè volem.
I que duri.

[:ca]Comparteixo la crítica que ha fet Arnau Tordera (Obeses) sobre Aquest sol hi és per tots a la Revista Roda de Ter.

Guillem Ramisa hi és per tots

Guillem Ramisa és un camaleó de l'art, un artista que ha cultivat una obra literària i musical des de la seva adolescència fins el dia d'avui i que ens narra l'evolució interior d'un home que va decidir fer de la seva vida una història apassionant.

L'últim capítol d'aquest relat arribava a finals del 2015 i se'ns presenta en format de disc, "Aquest sol hi és per tots". En la seva escolta hi descobrim la darrera mutació d'un creador fidel al contingut de les seves peces però amb una gran capacitat per dotar de les formes més diverses el resultat final d'aquestes. L'obra de Ramisa sempre ha tingut la capacitat -i la voluntat- de commoure aquell qui la viu en primera persona; els seus versos iniciàtics en el món del rap, la seva lliure i revolucionària obra poètica, la invenció del hip-hop acústic, o la composició de cançons més recents en són testimonis prou reveladors.

Sembla que en el seu constant camí creatiu, Ramisa va descobrir l'any passat un instrument que el va fascinar: la seva pròpia veu. Ell no és un gran cantant ni pretén ser-ho, però té un do que molts grans cantants envejaran sempre, una veu que diu la veritat. En aquest disc l'escoltem com no l'havíem sentit mai abans, explora nous registres i nous tons, ens descobreix una nova dimensió melòdica que no li sospitàvem, sona càlid, sona profund, sona intens, fins i tot fràgil quan vol, però sobretot sona vertader. El més apassionant d'aquest fet és que això no ha passat perquè sí. Ell ha tingut la necessitat de descobrir el potencial de la seva veu per immortalitzar el seu moment vital. Ha arribat un punt on l'artista ha hagut d'explorar nous camins expressius per tal de poder dir tot allò que necessitava explicar.

El disc avança a través d'un arranjament transparent sense gaire artifici, on destaca el preciosisme de la guitarra de Pau Sitjà, que ha sabut trobar el punt just d'ornament i que ens regala bons i delicats moments solistes. Amb aquest marc sonor recorrem noves peces que s'intercalen amb peces anteriors, rellegides des d'una nova sensibilitat. És un disc de transició però el destí d'aquest viatge segur que ni tan sols el sospitem. Vagi on vagi, Guillem Ramisa hi és per tots.

Arnau Tordera[:]