Quan creuo el pont
la nostàlgia em pot.
Pensar-te em fa tremolar el cor.
No va anar bé,
però vaig sentir de veritat.
Se’ns va cremar una ciutat.
He estat tants mesos
sense poder dir res.
Tots esperaven que em trenqués.
Feia tant vent tan lluny de tothom…
Però no he deixat de creure en mi
atravessat pel sentiment.
No he deixat de creure en mi.
Desperta el dia
i entra el sol pel balcó.
La vida sempre va endavant.
Sort n’he tingut
quan estava atrapat
dels amics de veritat.
És tan difícil
escapar d’un mateix.
Pastilles per no pensar més.
Tant perdre el temps,
tant perdre l’amor…
Però no he deixat de creure en mi
atravessat pel sentiment.
Que l’alegria em cremi a dins.
No vaig deixar de creure en mi
quan m’apuntaven els teus ulls.
No vaig deixar de creure en mi.
Vaig ser capaç de saltar al buit.
Vaig decidir saltar endavant.
Anar a viure més,
anar a viure més.
Anar a viure més,
anar a viure més.
Anar a viure més,
anar a viure més.
Anar a viure més,
com sempre he fet.
