Em vas mentir
i m’has ferit.
Sentiment tenyit.

Somriure gris,
amor covard,
boca de punyal.

Ens ‘nem ponent.

Olor de sal,
camí trencat.
No podem tornar.

Setembre brut.
Em sap tan greu.
Sentiment callat.

Ens ‘nem ponent.

No cal pensar
què no va ‘nar bé.
No es pot triar el que sents.

La vida és plena
de finals.
Tot ens neix a dins.

Tot el passat
és un tresor.
Ja no cal patir.

Ens ‘nem ponent.

Si et veig plorar
un iceberg se'm trenca a dins.
Del fons del mar
ve la tristesa dels teus ulls.
Caus al meu pit
quan dic que no vull estar amb tu.
Quan dic que no vull estar amb tu.

Germina la nostàlgia
va creixent per tot arreu.
Et dic que no me'n vaig,
et dic que jo no vaig enlloc.
Tu ja saps on trobar-me,
et portaré sempre a dins meu.
Et portaré sempre a dins meu.

No hi puc fer res,
no n'hi ha prou amb estimar.
No hi puc fer res,
tot se'm trenca entre les mans.
Tu que ets de llum
i els sentiments se't vessen dins.
Se't vessen dins.

D'on ve la sort?
D'on ve tot el que vivim?
D'on ve la teva rialla
que esclata com l'alba,
llum que m'entra per dins.

On 'nirà tot?
On va tot el que sentim?
Què se'n fa de la tristesa
que ens trenca?
Si et veig patir,
tot perd el sentit.

Si ens estimem tan fort
perquè ens fem mal?
Si ens estimem tan fort
perquè ens fem mal?
Dom' la mà, dom' la mà...
i que se'n vagi tot.

D'on ve la llum
que t'encén de vida els ulls?

No tinc temps per perdre,
no m'expliquis merdes,
no sé què em vols vendre.
Vaig mirant els ocells.

Manifestacions en contra la tristesa.
Tot de gent rebel
que va mirant els ocells volant.
Va mirant el que fan.
Només
va mirant els ocells volant,
miren tranquil·lament.

No tinc cap parella,
no tinc cap parella,
no pateixis tieta,
sé estimar de veritat.

Manifestacions en contra la tristesa
tot de gent rebel
que va mirant els ocells volant.
Va mirant el que fan.
Només
va mirant els ocells volant,
miren tranquil·lament.

Costava tant de viure...
La vida em feia mal...
I tu eres tan bonica
i jo mai deia el que cal.
I ara m'enfilo enlaire
com si fos un núvol blanc,
i tot es fa tan ample...

No tinc temps per perdre,
no m'expliquis merdes,
no sé què em vols vendre.
Vaig mirant els ocells.

Ens trobarem lluny d'aquí.
Ens trobarem lluny d'aquí.
Tot aquest món estrany
no importa gens.

Tu tens els ulls com un riu,
els ulls com un riu.

Ei, llum daurada.
Sempre fa molt més bo
quan ets a prop.

Sempre fa molt més bo
quan ets a prop.

Sento que visc més fort
quan ets a prop.

Duc la teva ànima a dins,
la teva ànima a dins.

Ei, no pateixis.
Sempre t'estimaré,
volarem dalt de tot.

Sempre t'estimaré,
volarem dalt de tot.

Les teves mans són ocells blancs,
tot el que em fan sentir és sagrat.
Les teves mans són ocells blancs,
tot el que em fan sentir és sagrat.

Quan t'entro a dins...
brilla tot
quan t'entro a dins.

Fas que s'allunyi el món,
no em cal entendre res.
Tu fas que s'allunyi el món,
no em cal entendre res.

Tot passa, passa, passa, passa, passa, va passant.
Tot passa, passa, passa i no passa res.
Tot passa, passa, passa, passa, passa, va passant.
Tot passa, passa, passa i no passa res.

I tota, tota, tota la tristesa d'aquest món
i tota, tota, tota la felicitat.

I tota, tota, tota la gent que t'ha somrigut
abans de morir els recordaràs.
I tota, tota, tota la gent que t'has estimat
abans de morir els recordaràs.

Tot passa, passa, passa, passa, passa, va passant.
Tot passa, passa, passa i no passa res.

I quan t'abracen, quan t'abracen, que no passa el temps,
i aquells moments que duren una eternitat.
I tota, tota, tota la tristesa dels teus ulls
i tota la gent que no té temps d'ajudar.

Tot passa, passa, passa, passa, passa, va passant.
Tot passa, passa, passa i no passa res.
Tot passa, passa, passa, passa, passa, va passant.
Tot passa, passa, passa i no passa res.

Et vas desfent
quan m'apropo per tocar-te.
Sempre te'n vas
una mica enllà.

Llum de sol naixent,
cara d'albada,
com em veus
des del teu altar.

Et sento a dins, amb mi,
sense tenir-te.
Es pot estimar
sense retorn.

Quantes vides fa que, junts,
volàvem a sota el sol?
Quantes vides fa
que volàvem a sota el sol?

Es pot lluitar per tot
menys perquè et vulguin.
Ningú no pot canviar
la direcció del vent.

Quantes vides més enllà
podré tocar el teu cos?
Digue'm si mai més
tornaré a tocar el teu cos?

Tu fas que es mogui el mar,
quan passes mous el mar.
Tu fas que es mogui el mar,
quan passes mous el mar.

No em canso de mirar-te
entre la gent.
No em canso de mirar-te
entre la gent.

Tant i tant lament
t'omplia la mirada,
desfent
la teva veu daurada.

No sobra gens d'amor.
No sobra gens...

Llum de sol naixent
que em toques a la cara,
caient
com una abraçada,

omple'ns el cos de pau.
Omple'ns el cos de pau.

Que sempre hi ha
massa soroll,
massa gent que no diu res,
que tothom parla per parlar.

Masses enveges i rancors
i el cor els va quedant petit.
Hi ha gent que no sap donar res.

Tothom té un pou
a dins el pit.
Quin sentiment t'empeny?

Tot el teu dolor
es farà camps d'espígol.
Del plor
naixeran camps d'espígol.

No et deixis fer cap mal.
No et deixis fer cap mal.

Vaig mirant el que dius.
Què hi ha al fons?
L'amenaça subtil.
I veig, dins el mar,
velers cremant.
Al galop
dos-cents cavalls.

Mai més em faràs cap mal.

No hi ha amor
a dins els teus ulls.
De veritat,
digue'm què et preocupa tant.
Com podies parlar-me amb tant verí?

Vaig marxar,
vaig fugir del teu costat.

Tornarà el mar calmat
a bon port.
El somriure i la pau
s'alçaran fins dalt de tot
i de la rancúnia en farem llum.

Tu mai no em robaràs
el meu amor.
Tu mai no em robaràs
el meu amor.
Mai més no em robaràs
el sentiment d'estimar ben fort.
Les ganes de viure de nou.

Dus pau
dins els teus dos ulls.
Són llum
que m'aixeca amunt.

Tant temps...
digue'm com estàs.
Per on
t'ha tocat passar?

Tot allò que et feia mal
és perquè has estimat molt
i és un regal, és un regal.

Tot allò que et feia mal
és perquè et van estimar molt
i és un regal, és un regal.

Sentir
fort com l'oceà.
Amor, ja te'n pots anar.

Dus pau
dins els teus dos ulls.
Són llum
que m'aixeca amunt.

Tot allò que et feia mal
és perquè has estimat molt
i és un regal, és un regal.

Tot allò que et feia mal
és perquè et van estimar molt
i és un regal, és un regal.

Tota la gent que no es troba
es va cargolant en un racó
i s’asseca a poc a poc.
Llavors el vent els arrossega
com si fossin fulles seques
i es trenquen a trossets.
I al cap d’un temps,
quan ja fa molt que hi són,
una ventada s’ho emporta amunt,
i el sol hi brilla com mai
i els entén i plora per dins,
i els estima profundament.

Tens els ulls com un camp de batalla,
has perdut quasi tots els soldats.
T'ha tocat tan endins la tristesa
que ningú no et podia ajudar.

Embogit i perdut per la droga,
aguantant la mirada a la mort.
Enfrontat a qui més estimaves,
t'has sentit infinitament sol.

Has tornat de l'infern on vivies,
sents que tens el futur a les mans.
Costa tant que la vida et somrigui...

Ei, tot anirà bé,
ei, tot anirà bé.

Tens els ulls com un camp de batalla.

Tot serveix una mica, «una mica»
una mica, «una mica»
una mica per passar el temps.
Que difícil és omplir
una vida sencera...

Tot serveix una mica, «una mica»
una mica, «una mica»
una mica per passar el temps.
Que difícil és omplir
una vida sencera...

I que plori fort de riure.
Se'ns va fent més bonica.
Aquesta vida
se'ns va fent més bonica.

Tot serveix una mica, «una mica»
una mica, «una mica»
una mica per passar el temps.
Que difícil és omplir
una vida sencera...

I que plori fort de riure.
Se'ns va fent més bonica.
Aquesta vida
se'ns va fent més bonica.

I que plori fort de riure.
Se'ns va fent més bonica.
Aquesta vida
se'ns va fent més bonica.

Tens un niu d'ocells a dins
canten als matins
diuen que tens el cor dolç,
que no et marxi mai
la bona intenció...

Perquè fas el món millor,
somriure generós,
ets un arbre ple de flors,
t'entra llum per dins,
tu em desfàs el cos...

Dins l'aire
quan les mans
se't fan coloms,
se m'emporten lluny de tot,
se'n van enllà
entre el cel i el món.

Obre els ulls com dos balcons
i em diu "T'estimo molt".
Ets un arbre ple de flors
no tens cap maldat...

No et vull fer cap mal,
no et vull fer cap mal,
no et vull fer cap mal.

No et vull veure
cap més llàgrima caient.
Vull que tot se't faci clar,
que estiguis bé,
no et vull fer cap mal.

Vida
porta’m aire net,
que faci bo,
porta’m aire net.

Toca’m,
cura el cor tacat,
que marxi lluny
l’enveja del covard.

Dóna’m,
dóna’m aire nou,
que el rancorós
sempre importi poc.

Vine,
obre el món estès.
Que faci bo,
porta’m aire net.

Fes-me viure
ànima de corall,
olor de mar,
somriure clar.

Desvestida
mirada d’oceà,
amor sincer,
dóna’m la mà.

Aquí buscant la primavera que no acaba mai,
vivint sempre a remolc dels núvols que es desfan.
De blanc, de sal, de mar,
de sorra als peus,
de cel als ulls.

Suspira endins i no t’enfonsis que seguim aquí.
Miro de fer el millor que puc amb el que em surt de dins.
Sóc més feliç sempre que et veig venir.

Fes-me viure
ànima de corall,
olor de mar,
somriure clar.

Desvestida
mirada d’oceà,
amor sincer,
dóna’m la mà.

Bondat senzilla
fes-me dia clar,
el cor valent,
la por ponent.

Fes-me lliure,
gavina sobre el mar,
que toqui el sol
on sempre feia mal.

Que toqui el sol
on sempre feia mal.

Pots dir que és teu
aquest tros de bosc,
però no ho serà mai.

Pregunta't qui ets
sense tenir res
de tot el que tens.

Quant amor tens a dins?
Quant amor tens a dins?
Quant amor tens a dins?

La línia de tot
el que creus important
et pot engabiar.

Què et dona i què et pren
la teva ambició?
Què et dona i què et pren?

Quant amor tens a dins?
Quant amor tens a dins?
Quant amor tens a dins?

La febre de l'or
et buida per dins,
et buida per dins.

De tot el que tens,
què ets capaç de donar?
Què ets capaç de donar?

Quant amor tens a dins?
Quant amor tens a dins?
Quant amor tens a dins?

L’aire corre
pels teus cabells,
els va trenant.

Ales blanques,
camps de cotó,
somriure clar.

Porta’m platges
al tornar,
t’estimo tant…

So d’onades,
vespres llargs,
t’estimo tant…

El sol ponent-se sobre el teu cos.
Porta’m un tros de bon temps.
L’estol d’ocells arrencant el vol.
Porta’m els ulls somrient.

I que et vagi bé.

Tot el que he viscut
no té preu,
no es pot comprar.

Tu ets un dia clar,
tens el cor
de camps de blat.

Llum estesa sobre el riu,
porta’m pau.

Porta’m sort i
dies vius.
T’estimo tant…

El sol ponent-se sobre el teu cos.
Porta’m un tros de bon temps.
L’estol d’ocells arrencant el vol.
Porta’m els ulls somrient.

I que et vagi bé.

Arrenca el vol com un ocell,
busca el bon temps
el bon temps.

Dalt de la vela d'un vaixell,
seguint el vent
mar enllà
mar enllà.

Que no t'agafin els turmells
ni la gent, ni la por,
ni els mals sentiments.

No oblidis mai els bons moments,
la bona gent
i els amics de cor sincer.

Que no t'espanti ser qui ets,
que no se't mengi l'ego de ningú.

I quan el sol vagi caient,
mira-te'l bé, fixament,
fixament.

Arrenca el vol com un ocell,
busca el bon temps
el bon temps.

Ens trobarem a qualsevol ciutat del món
i sortirem a prendre algo.
Perquè sí.
Amb la nit allà a sobre.
I no hi haurà una puta engruna de tristesa,
no ens farà cap falta.
Hi serem nosaltres,
amb una llibertat ferotge.
I brindarem
amb l’alegria a la boca.
Com si la vida ens explotés a dins.
Infinitament joves.

Vida
porta’m aire net,
que faci bo,
porta’m aire net.

Toca’m,
cura el cor tacat,
que marxi lluny
l’enveja del covard.

Dóna’m,
dóna’m aire nou,
que el rancorós
sempre importi poc.

Vine,
obre el món estès.
Que faci bo,
porta’m aire net.

Fes-me viure
ànima de corall,
olor de mar,
somriure clar.

Desvestida
mirada d’oceà,
amor sincer,
dóna’m la mà.

Aquí buscant la primavera que no acaba mai,
vivint sempre a remolc dels núvols que es desfan.
De blanc, de sal, de mar,
de sorra als peus,
de cel als ulls.

Suspira endins i no t’enfonsis que seguim aquí.
Miro de fer el millor que puc amb el que em surt de dins.
Sóc més feliç sempre que et veig venir.

Fes-me viure
ànima de corall,
olor de mar,
somriure clar.

Desvestida
mirada d’oceà,
amor sincer,
dóna’m la mà.

Bondat senzilla
fes-me dia clar,
el cor valent,
la por ponent.

Fes-me lliure,
gavina sobre el mar,
que toqui el sol
on sempre feia mal.

Que toqui el sol
on sempre feia mal.

Treu-te aquest vestit per mi.
Tens els ulls plens
de nit d’estiu.

Toca’m el cos amb els dits,
cala’m foc a dins.

Només som els moments que vivim,
perquè estar trist?
Perquè estar trist?

Deixa’m perdre amb tu.
Quan tu somrius
tot té més llum.

Anem-se’n lluny,
aquí mai passa res.

Ens salvarem la vida junts
dormint plegats,
dormint desperts.

Sort de no fer-ho sempre bé,
de saber-se equivocar,
i de permetre’ns la felicitat.

Deixa-ho tot tancat,
amb tu no cal
que es faci clar.

Tanca la nit,
que no marxi un dia més.
Els endemàs poden esperar.
No cal pensar,
no cal pensar.

Llença’m amb tu precipici avall.
Caurem amb totes les contradiccions
per últim cop,
un altre cop.

Si tot el món s’acabés demà
voldria acabar-lo al teu costat
fent-te l’amor fins al final.

A la sala d’espera
t’hi esperaré fins que s’acabi.
Perquè no em costa res
i perquè vull.

Aquí a l’hospital
el món s’hi encalla,
t’agafa pel coll
i et posa contra les cordes;
perquè el vegis tal com és.

Perquè tu et moriràs
i jo també;
i a mi
m’agrada despertar-me
i venir-te a veure.

M’agrades tu
perquè ets bona de veritat
i t’esperaré sempre.

Al marxar
tot se’n va,
només tens
el que sents,

i els records
de la gent.
Sort n’hi ha
d’estimar.

Aquest sol
hi és per tots.
Tens els ulls
plens de flors.

Dins el bus,
assegut,
em sap tan greu
tenir-te lluny.

La vida pot
anar només endavant.

Sempre estàs
massa enllà,
no et puc
arribar a tocar.

Vas marxar,
i tot se’n va,
però sort n’hi ha
d’estimar.

Dom’ la mà
abraça’m un cop més,
ja se’ns fa de dia.

Un petó
encén per últim cop
la mirada trista.

Mai no t’oblidaré plorar,
tot un riu no es pot abraçar.

Tu i jo junts
a sota l’univers
som dos punts encesos.

Sol naixent,
allau entre les mans,
dos ocells sospesos.

Mai no t’oblidaré plorar,
tot un riu no es pot abraçar.

Tu i jo junts
a sota l’univers
som dos punts encesos.

Un instant
on viure sempre més
tu i jo junts.

L’aire corre
pels teus cabells,
els va trenant.

Ales blanques,
camps de cotó,
somriure clar.

Porta’m platges
al tornar,
t’estimo tant…

So d’onades,
vespres llargs,
t’estimo tant…

El sol ponent-se sobre el teu cos.
Porta’m un tros de bon temps.
L’estol d’ocells arrencant el vol.
Porta’m els ulls somrient.

I que et vagi bé.

Tot el que he viscut
no te preu,
no es pot comprar.

Tu ets un dia clar,
tens el cor
de camps de blat.

Llum estesa sobre el riu,
porta’m pau.

Porta’m sort i
dies vius.
T’estimo tant…

El sol ponent-se sobre el teu cos.
Porta’m un tros de bon temps.
L’estol d’ocells arrencant el vol.
Porta’m els ulls somrient.

I que et vagi bé.

Hi havia algú aplaudint
amb la mirada fixa
i una llàgrima enrabiada
coll avall.

Al costat de casa hi tinc el món.
Ja m’hi he cargolat aquí, de mal.
Ara els dies s’eixamplen,
de color blau.
Oberts de bat a bat.

Jo cuino sol,
al costat del món,
i fa tant fred…
Però ja no em vull morir.

I el riu se’n va,
rellisca avall,
se’ns va trencar…
Ja no em faràs més mal.

Abans
les mans
als ulls
plorant.

I el cel és net,
i el sol d’hivern
respira fort,
que tinguis molta sort.

Què et molesta del camí?
Hi tens el cor,
hi tens el vi.

L’aigua et corre entre les mans,
hi tens el riu,
els dies clars.

Camps de blat onejant,
el cel immens,
el cel immens.

Camps de blat onejant,
hi tens els ulls,
les dues mans.

Tot aquest dolor
se’n ‘nirà volant.
Tota la tristesa
se’n ‘nirà volant.

Trenca el dia encongit,
arrenca el vol,
arrenca el vol.

Trenca el dia ferit,
no cal patir,
no en trauràs res.

Tot aquest dolor
se’n ‘nirà volant.
No pateixis tant,
se’n ‘nirà volant.
Se’n ‘nirà volan.

El temps cau com una allau
ens va enterrant,
ens va enterrant.

Sempre buscant no sé què.
Quan pot tardar la bona sort?

Mai no troba el lloc enlloc.
Quan pot tardar la bona sort?
Quan més pot tardar?

Em vas mentir
i m’has ferit.
Sentiment tenyit.

Somriure gris,
amor covard,
boca de punyal.

Ens ‘nem ponent.

Olor de sal,
camí trencat.
No podem tornar.

Setembre brut.
Em sap tan greu.
Sentiment callat.

Ens ‘nem ponent.

No cal pensar
què no va ‘nar bé.
No es pot triar el que sents.

La vida és plena
de finals.
Tot ens neix a dins.

Tot el passat
és un tresor.
Ja no cal patir.

Ens ‘nem ponent.