D’on ve la sort?

D’on ve la sort?
D’on ve tot el que vivim?
D’on ve la teva rialla
que esclata com l’alba,
llum que m’entra per dins.

On ‘nirà tot?
On va tot el que sentim?
Què se’n fa de la tristesa
que ens trenca?
Si et veig patir,
tot perd el sentit.

Si ens estimem tan fort
perquè ens fem mal?
Si ens estimem tan fort
perquè ens fem mal?
Dom’ la mà, dom’ la mà…
i que se’n vagi tot.

D’on ve la llum
que t’encén de vida els ulls?