La teva por

La teva por
pot apartar el que més desitges.
De fet, apartarà el que més desitges
si li permets.

La teva por et floreix per sobre,
pels costats, per les escletxes.
Et va cobrint
com molsa molla
i t'amaga.

La teva por et xucla,
et confronta i et desafia.
La teva por s'alimenta de paraules d'altres
i de pensament que et sobre.

El pensament s'ha de podar,
s'ha de retallar,
perquè no faci créixer
animalons i plantes
que et devorarien si poguessin.

La teva por espanta,
allunya la gent,
perquè està plena de dubte
i el dubte és un perill

I, malgrat tot,
la necessites per viure.