Sentir
l’aire fresc de tu.
La mirada
plena de clavells.
El teu vent
se m’emporta el cor.
Tens les mans plenes
d’horitzó i de sort.
La tarda
que portes dins
s’estén llarga
per sobre meu.
Del teu cor
net com la neu
en beuen arbres,
isards i Déus.
Quan tot s’enfonsava
tu em vas fer tirar endavant.
Ple de calma i de llum s’estén.
Tu m’abraces i el món s’entén.
La mandra sense neguit
descoberta dins de ta nit.
La gana del joc sens fi
oberta pel ball dels teus dits.
Errant, curiós i valent
planejo pels teus cims, rius i valls.
I dins tot em creix
gràcies al teu rent.
Cap brúixola no em cal
ni cap compàs.
Quan tot s’enfonsava
tu em vas fer tirar endavant.
Ple de calma i de llum s’estén.
Tu m’abraces i el món s’entén.
