Preocupa’t de fer coses amb bona intenció, perquè quan l’estiguis a punt de palmar, serà de l’únic que et sentiràs orgullós. I preocupa’t, si no et surt bé, de trobar forces per tornar a fer coses amb bona intenció.

La bona intenció és el vehicle de la il·lusió, i la il·lusió és una cosa sagrada i molt fràgil que si es trenca et pot marcar el caràcter per sempre més. Perquè la bona intenció et situa sempre en un punt vulnerable, et mostra sense fissures, i vagi més o menys bé el que facis, seràs un blanc perfecte per a les burles i les crítiques més feridores.

Quan això passi et desitjo que tinguis gent bona al costat i que trobis forces per no aturar-te. Perquè, insisteixo, la vida no té cap sentit sense bona intenció.

La vergonya i l’autoestima malmesa poden donar peu a un caràcter cínic, al sarcasme i a tota mena d’actituds defensives. Però si el cinisme o el sarcasme s’instal·len dintre teu, tindràs una força castradora que limitarà la teva vida de manera constant. I si el ressentiment és prou gran, pot arrelar en tu la maldat i acabar vivint una vida, en definitiva, ben buida i absurda.

És interessant veure la gent des d’aquest prisma. Quan veus algú que viu a la defensiva, pensa en quantes decepcions ha hagut de patir per arribar a ser així.

La gent no neix mai mala persona, sempre és la gestió de les decepcions i el dolor el que li porta.

Busca la manera que no et passi. Aprèn a fer el ridícul, per exemple. Poques coses són tan sanes com aquesta. Posa l’ego contra les cordes. Descobreix que el món no s’acaba, que no passa res. Continua. Fes el que realment vols fer. Hi ha un efecte social fantàstic quan fas coses amb bona intenció; al principi et tracten amb una mena de condescendència despectiva, perquè la bona intenció sembla que sempre queda a l’ombra de les coses serioses, de les coses «que serveixen». Però si continues, aquesta mirada es converteix en respecte i admiració. Perquè en el fons, atrevir-se a fer el que ens fa il·lusió, és el que volem tots.

És curiós perquè aquesta actitud es tradueix també al dia a dia. Si vas per la vida amb bona intenció vol dir que ets bona persona, i si ets bona persona, et trobaràs amb una conducta social estranya i complexa que hauràs de gestionar com puguis: la gent va una mica més de ‘guais’ amb tu.

Què vol dir això? Doncs que potser et cancel·len una trobada a última hora, o potser no es prenen la molèstia de contestar-te un missatge o simplement no et tracten amb prou respecte o atenció. Per què fan això? Doncs possiblement perquè poden. Perquè les persones som així. Tots podem caure en aquest rol. La teva obligació és fer-te respectar. No hi ha més. I intentar que això no t’amargui el caràcter.

És complicat canviar aquests comportaments, perquè si ets bona persona se’t veu a la cara. Les persones tenim una gran capacitat per veure aquestes coses amb un simple cop d’ull. Si ets bona persona se’t veu a la cara, però compte, si ets mala persona, també. El que una persona dolenta no sap és que la gent bona del seu voltant n’és plenament conscient, i li toleren la majoria de coses per pura mandra de discutir i tenir problemes. I que la vida se li anirà buidant de carinyo i afecte de forma automàtica. Simplement, no coneixerà una cosa tan meravellosa com la tendresa i la generositat. És un càstig prou contundent.

Que no et marxi mai la bona intenció, és el més valuós que tens.