Ens veiem obligats a cancel·lar el concert de Barcelona del 5 de setembre de 2026.
Em podria inventar mil coses, però la veritat és que no s’han venut prous entrades. Oh… snif snif. Res tu, no en farem un drama tampoc. Són els capritxos de la vida.
Intentarem trobar una nova data, perquè la veritat és que ens feia il·lusió poder fer un concert amb el grup.
Els diners de les entrades us seran retornats automàticament. Disculpeu les molèsties.
Ens veiem a la propera!
Ja teniu disponible a totes les plataformes l'EP Tot va sol. Un treball diferent, arriscat i molt personal. Es tracta d'un àlbum a mitges amb HEBA (Jordi Torrents). Ell s'ha encarregat de fer la música i jo hi he posat els poemes. Música electrònica i poesia.
Tot el procés de creació ha sigut nou i molt enriquidor. N'han sortit cinc cançons que et porten a diferents mons, cadascuna te un segell personal. Desitjo que us agradin.
Avui s’ha publicat NOMÉS ETS UN TROSSET DE TU.
Aquest és el primer single d’un treball conjunt amb HEBA (Jordi Torrents), un EP d’electrònica i poesia que veurà la llum el 9 de gener i que porta per nom TOT VA SOL.
Un treball atípic, contundent i bonic que tenim moltes ganes que descobriu.
De moment us deixem amb aquesta cançó. Feu-nos saber què us ha semblat. I recordeu que tot va sol.
La gent d'Acordes Rurales van venir i em van fer aquesta entrevista. No és massa habitual que comparteixi entrevistes aquí al blog, però aquesta em fa gràcia perquè és en castellà -primera entrevista que faig en castellà- i vam tocar tres cançons amb el grup que trobo que sonen prou bé.
Sembla que això s'està convertint en una tradició. Aquí teniu una nova entrega de preguntes creuades entre en Godai Garcia i jo. Us agrada aquest format? Ho hauríem de fer més sovint?
Està bé poder parlar de qualsevol cosa, de tant en tant.
Ja ha sortit LLIURE I BOHEMI, la cançó que faltava per completar el meu últim disc, Un somriure infinit. Aquesta cançó -que s’ha publicat també com a single- completa un àlbum on hi he posat tot el que tenia.
LLIURE I BOHEMI és una cançó que m’ha fet viatjar al passat i mirar-me de nou. M’ha permès veure el món on vivim des d’una certa distància i desenganxar-me de tota la tonteria i tibantor que ens envolta. M’he quedat a gust, la veritat, amb la sensació d’haver dit coses importants, i això no passa sempre.
“Què coi hi fem aquí?”, “Perquè tot això?”. Les grans preguntes de sempre planegen al llarg de la cançó sense arribar a masses conclusions.
Escriure aquesta cançó ha estat tot un viatge cap al passat i m'ha remogut. N'estic molt content.
El primer cop que vaig veure la Mar va ser en un concert sorpresa al mig del bosc. Era una calçotada que en Martí (bateria del grup) organitzava a casa seva. Em va impressionar moltíssim. Ella tocava a una plataforma de fusta que en Martí havia construit just a la punta d’un marge. Aquest era l’escenari secret. Al seu derrera tot era cel i muntanya. El vent bufava i trencava el so, no hi havia altaveus.
Amb la Mar hem seguit coincidint en concerts i en dinars. Quan va sortir la idea de fer la col·laboració amb ella, a tothom li va semblar natural. Va ser fantàstic que li vingués de gust i que li agradés la cançó.
A LA PUNTA DEL FINAL parla del moment en què una cosa s’està acabant. Parla d’aquesta intensitat tan viva que se sent quan l’emoció es desborda sense filtres i pot sortir tot. És un moment molt especial de connexió amb el present i la veritat, on les coses es veuen amb molta nitidesa i surt l’emoció que guardàvem.
Parla d’això, i parla del continuar, que comença just després.
Ens ‘nem ponent
i tot el cel
crema ple d’amor.
Tan sentiment
portàvem dins
i ara brilla dalt de tot.
Hi ha coses que fan il·lusió pel que simbolitzen. Anar a TV3 era un repte i de cop va sorgir l’oportunitat de la manera més senzilla. A la vida solen anar així les coses. Els objectius s'aconsegueixen quan ja no són tan importants. Hi ha una relació estranya i mística entre el desitjar i l’aconseguir, entre el deixar anar i l’atraure.
El cas és que vaig fer l’entrevista i vaig tocar un tema a TV3. També he passat per la Ser, per Ràdio 4, per iCat, pel Primera Fila, per l’Enderrock, pel Canal Taronja i d’altres mitjans on he pogut explicar amb més o menys calma aquest nou disc: Un somriure infinit.
En general m’agrada fer entrevistes, tot i això, tinc la sensació de no haver sabut explicar prou bé aquest disc, encara. Les cançons, la feina que hem fet... És complicat explicar una feina quan encara no tens perspectiva. En pots parlar amb claredat quan hi estàs ben bé al mig o quan ja ha passat un bon temps, però just després d'acabar-la, sembla que tot està ennuvolat.
Sigui com sigui, la feina està feta i estic agraït a tota aquesta gent que m’ha obert les portes amb tan bona voluntat.
En vindran més. Parlar de les coses, rai...
Dijous 23 de maig vam presentar Un segon de llum a la llibreria Muntanya de llibres de Vic. Aquí teniu el vídeo amb l'acte sencer.
