Dos singles nous que uneixen música i gastronomia.

Aquest setembre publicaré un parell de singles nous i ho faré d’una manera fantàstica.
Amb El Xocolater de Taradell hem preparat unes caixes que uniran música i gastronomia.

Es tracta d’una caixa amb quatre trufes úniques, creades de forma artesanal per El Xocolater de Taradell i inspirades en cada cançó. A les caixes hi trobareu un codi QR on podreu escoltar i descarregar les cançons.

Dues cançons molt especials

Es tracta de dues cançons molt especials: per una banda, L’arbre plein de fleurs -la versió en francès de L’arbre ple de flors-, gravada juntament amb la cantant belga Emilie Debacker.

I per l’altra, Camí trencat en una versió totalment diferent, tocada a ritme de reggae i ska-clàssic.

Les cançons es publicaran a les plataformes digitals el 9 i el 12 de setembre respectivament, però les caixes es podran adquirir uns dies abans, pròximament s’anunciarà la data.

Podreu comprar les caixes a la botiga d’El Xocolater de Taradell (Pg. Domènec Sert, 38, 08552 Taradell) o a la meva Botiga Online, des d’on ja està habilitada la pre-venda (us arribarà tan bon punt surtin a la venda). També en trobareu als meus concerts.

Les trufes

A la Caixa de Camí trencat hi trobareu:
– Dues trufes de caramel salat, xocolata negra (70%) i pasta de cacau trossejada.
– Dues trufes de xocolata amb llet i fruita de la passió, acabades amb xocolata blanca.

A la Caixa de L’arbre plein de fleurs hi trobareu:
– Quatre trufes de xocolata negra (70%) i llima, acabades amb xocolata blanca.

Live a Mr ED Studios

Hem gravat un parell de cançons en directe al nou estudi de Mr. ED.
Feia dies que tenia ganes de gravar alguna cosa amb la banda i finalment ho hem tirat endavant, estic content.

Per una banda hi ha “Quant amor tens a dins?”, una versió diferent que em venia molt de gust deixar enregistrada. I per l’altra, una versió en directe de “No m’expliquis merdes”, que també em feia gràcia mostrar.

Aquí les teniu, espero que ho gaudiu:

Campanya micro-mecenatge 2022

Aquest 2022 em ve molt de gust fer créixer el micro-mecenatge. A efectes pràctics, és l’única manera de funcionar de manera independent i treballar per a la gent a qui li importa el que faig. Això ho fa molt gratificant, la veritat. És una cosa de la que em sento orgullós i us convido a que ho proveu encara que sigui només un mes.

Aquest és el vídeo promocional que he fet per donar-li una empenta.

Ara, a part de L’Aixeta, he creat també la opció de fer-vos mecenes a Patreon. Trobareu el mateix contingut als dos llocs, així que podeu escollir la plataforma que us agradi més.

Bondat senzilla, fes-me dia clar.

Et recomano coses

He estrenat una nova secció a l’Aixeta en què recomano coses: música, pelis, sèries, llibres… el que se m’acudeixi que m’hagi sorprès últimament.

Explico per què m’interessen i de què es tracte, com hi vaig anar a parar…

Les recomanacions són cada 15 dies, un cop per a tots els subscriptors i l’altre pels de nivell Flama o superior.

Aquí teniu les primeres de febrer!

Us en poso una en obert perquè pugueu veure de què es tracte:

  1. Losening the Ropes, de Wim Mertens. (Cançó)

Vaig enganxar aquesta cançó en un trajecte en cotxe, per la ràdio. De cop es va omplir de pau el que m’envoltava i la ment navegava lliurement en harmonia. Em va semblar molt maca i especial. Pel que he vist Wim Mertens és un compositor que sol fer discs instrumentals amb el piano com a principal instrument. En aquest cas hi ha aquesta veu tan especial, no hi ha lletra, però transmet un missatge carregat d’amor, carinyós. Espero que us agradi.

Ajudar

Haig de dir que a mi m’ha ajudat sempre molta penya. La veritat és que tela el pilot de favors que m’han fet. 
Curiosament, solen venir de gent a qui jo no he tingut l’oportunitat d’ajudar abans. 

M’agrada entendre això dels favors, -dels ajuts-, com una cadena. Com una cosa que ens anem passant els uns als altres, però que no és bilateral. 

A mi m’ha ajudat, entendre-ho així. Quan faig un favor a algú, no cal esperar res a canvi, però especialment, no cal esperar res a canvi d’aquella persona en concret. Hi haurà algú altre que t’ajudarà a tu, potser aquella persona no té la capacitat de fer-ho. 

Crec que realment és així, i que entendre-ho des del prisma de “Me’n deus una!” genera molts mals de caps innecessaris. 

El món és molt més complex, molt més ample, però malgrat tot, tota acció genera una reacció. 

Si et veig plorar

Aquí teniu el nou single! SI ET VEIG PLORAR. Molt content de poder-vos-el ensenyar en primícia un dia abans.

Una cançó de trencament, de fer mal sense poder-ho evitar.

Un dia a l’estudi

Aquest dimecres vam mesclar una cançó nova. Un single que segurament sortirà al novembre. Vaig gravar amb el mòbil alguns dels moments perquè em feia gràcia ensenyar-vos com és un dia quan haig d’anar a l’estudi. 

Guillem Ramisa amb Eduard Gener al piano (Sessió completa)

Aquí teniu la sessió completa que vam gravar amb l’Eduard Gener. Poemes a piano i veu.

La sessió consta de 4 parts i són un petit resum del recital que vam portar a terme a la Fundació Miquel Martí i Pol a principis d’estiu.

Personalment em fa molt feliç escoltar els poemes amb aquest acompanyament de piano, penso que els textos creixen i agafen més força, més sentiment. És un plaer escoltar com toca l’Eduard.

Dir-vos que coses com aquestes són gràcies als mecenes que em doneu suport a l’Aixeta, ja que les vostres aportacions han fet possible la filmació d’aquests vídeos. Moltes gràcies.

Guillem Ramisa amb Eduard Gener al piano

Estic molt content de compartir amb vosaltres aquest nou vídeo amb l’Eduard Gener. Poesia a piano i veu, acompanyat de l’Eduard.

A arrel de l’actuació que vam fer plegats a la Fundació Miquel Martí i Pol, va sortir la idea de deixar-ne una mostra gravada. La gravació la vam fer a principis de juliol, a Jezz, l’estudi de gravació de l’Eduard Gener.

Aquest vídeo forma part d’un total de 4 parts que es publicaran el 3 de setembre. Pels que no us vulgueu esperar, sapigueu que ja els podeu veure tots en primícia a la meva pàgina de l’Aixeta.

Espero que us agradi, a mi m’encanta veure els poemes d’aquesta nova manera. Han agafat més força i més vida.