El primer cop que vaig veure la Mar va ser en un concert sorpresa al mig del bosc. Era una calçotada que en Martí (bateria del grup) organitzava a casa seva. Em va impressionar moltíssim. Ella tocava a una plataforma de fusta que en Martí havia construit just a la punta d’un marge. Aquest era l’escenari secret. Al seu derrera tot era cel i muntanya. El vent bufava i trencava el so, no hi havia altaveus.
Amb la Mar hem seguit coincidint en concerts i en dinars. Quan va sortir la idea de fer la col·laboració amb ella, a tothom li va semblar natural. Va ser fantàstic que li vingués de gust i que li agradés la cançó.
A LA PUNTA DEL FINAL parla del moment en què una cosa s’està acabant. Parla d’aquesta intensitat tan viva que se sent quan l’emoció es desborda sense filtres i pot sortir tot. És un moment molt especial de connexió amb el present i la veritat, on les coses es veuen amb molta nitidesa i surt l’emoció que guardàvem.
Parla d’això, i parla del continuar, que comença just després.
Ens ‘nem ponent
i tot el cel
crema ple d’amor.
Tan sentiment
portàvem dins
i ara brilla dalt de tot.