Mesclant a l’estudi

En alguna altra ocasió ja he parlat d’en Joel. Amb ell hi he mesclat la majoria de les meves cançons, des d’Ànima de corall fins a Volant. Un grandíssim professional i una persona que m’estimo de mala manera. Ell aguanta totes les meves dèries. Discutim canvis i ajustos fins al mil·límetre. Els moments a l’estudi sempre els visc amb molta intensitat. Per ell és lo habitual, el dia a dia, però per a mi és un moment molt decisiu i especial: la música que en surti m’acompanyarà durant molt temps i, especialment els propers mesos, serà la base de tot el que faci. 

A l’estudi parlem de la música, però la música et porta a parlar de la vida, de les relacions, de tot plegat… El fet d’estar sota pressió fa que les converses siguin diferents també; més sinceres, més de veritat. 

Quan surto de l’estudi estic esgotat. El camí cap a casa sol ser una autopista de nit silenciosa, mentre la ment se m’escapa del cap, descomprimint-se, satisfeta. Si hagués de definir la felicitat, tindria aquesta forma. 

Fa una setmana vàrem estar mesclant “D’on ve la sort?”, el pròxim single que publicaré. Aprofito per dir-vos que els que estigueu subscrits a l’Aixeta la podreu escoltar en primícia unes tres setmanes abans que la resta. Ben aviat!

ISARD

Tots tenim més d’una persona a dins. Segurament més de 4 o 5. Avui s’estrena aquest single de dues cançons que hem fet amb ISARD. Un projecte paral·lel on hem transformat algunes cançons meves a Hardcore/Punk-Rock.

Aquest estil de música em transporta a la meva adolescència i em dóna una energia que no trobo enlloc més. L’amor té aquesta intensitat, i l’eufòria també.

Juntament amb el Single -que conté ÀNIMA DE CORALL i COR DE BLAT– hem publicat el VIDEOCLIP de Cor de blat.

Aquesta història va néixer de forma imprevista, tocant els temes a una festa d’aniversari, perduts en una casa al mig del bosc. La felicitat col·lectiva ens va empènyer a gravar-ho. Sense més ambició que aquesta; deixar el record d’aquesta versió contundent i elèctrica de les cançons.

FEU-LES CÓRRER, QUE ARRIBIN COM MÉS LLUNY MILLOR.

I que us vagi bé!

Velers cremant ft. Lu Rois en Acústic

Aquí teniu el vídeo en directe de la cançó Velers cremant. Des de que la vam gravar que tenia pendent fer un Live amb la Lu Rois. La distància i les obligacions del dia no ho posaven fàcil, però finalment l’hem pogut fer. I n’ha sortit un dels vídeos més macos que tinc en aquest format.

Com ja és habitual la feina audiovisual ha anat a càrrec de Toni López (Captus Films), que com sempre ha fet un treball impecable.

5 mesos de No m’expliquis merdes

Fa 5 mesos que va sortir No m’expliquis merdes. Em sembla espectacular. Només l’hem pogut tocar un cop en directe, però sort que l’hem pogut tocar un cop; mai havia vist a la penya d’aquesta manera.Em sento molt orgullós d’aquesta cançó, expressa uns sentiments als que em costa molt d’arribar amb paraules. Quan la tocàvem als assajos els hi deia que amb aquesta cançó fèiem justícia. Per mi és com plantar-li cara al món, a la mala sort.
Manifestacions en contra la tristesa!

“Volant” de La Troba Kung-fu

Una cançó que sempre m’ha agradat molt és “Volant”, de La Troba Kung-Fu. Una gran lletra d’en Joan Garriga que em sembla molt inspirada i maca. Amb això d’estar tancat a casa, l’altre dia em va donar per cantar-la, i un cop la vaig tenir vaig decidir experimentar una mica amb el teclat i la percussió.

Camp de batalla (Videoclip)

Aquí teniu el segon videoclip d’Ens enfilarem enlaire.
Aquesta és una cançó molt especial per mi i aquest vídeo és un gran record de la gravació del disc. Estic molt agraït a en Toni López per haver documentat aquest moment. Agraït, també, a tots els músics que hi apareixen i que van participar a la gravació.

Ens enfilarem enlaire

Ens enfilarem enlaire i ens escaparem de tot això, de la merda que ens preocupa, que ens enfonsa, que ens té encallats.
Ens escaparem de la rutina, del país, de tot el que ens fa minúsculs.
Deixarem de veure’ns insignificants i podrem estimar el món de nou.
I veurem la vida que hem viscut, el sentiment que ens ha travessat com un riu, l’amor enganxat a les coses de sempre. Les persones de sempre, que hi són des de tan enrere que sembla la vida d’algú altre. Quan era que érem allà?
De què parlàvem llavors?
El vent bufarà igual, i el vespre caurà igual, perquè són exactament el mateix. I tu i jo -que ens coneixem de sempre- no ens coneixerem de res, però farem veure que sí. Fins que se’ns emporti la nit i marxem de tot en un son profund, alliberador, llunyà. Com la mort, o com el principi.
Ens enfilarem enlaire, també, quan s’acabi tot, per última vegada. I serà impossible mirar el món i no plorar, mirar-nos i no plorar.

Ja podeu escoltar Ens enfilarem enlaire a totes les plataformes digitals i comprar-lo a la botiga online o a les botigues de discos.

Memòria de les mescles 2019

El funcionament era que en Joel feia tota la feina, després m’ho ensenyava, i jo li deia que tragués reverb. També li deia algunes altres coses. I inclús, a vegades, no li deia que tragués reverb. Però aquest era el funcionament.
Jo hi anava havent dinat, a Sant Joan Despí. La carretera era infernal, el sol escalfava com una barbacoa, però les ganes de veure les cançons acabades feien que això fos insignificant.
Arribava amb el meu portàtil dins una bossa de caldo Aneto. Amb la targeta de so i tots els trastos. M’agradava recalcar que era una estrella del rock, però que m’ho podia permetre.
Treballàvem fins les tantes. El cabron d’en Joel podia aguantar sense sopar fins a l’hora que fes falta. Jo cap a quarts d’11 començava a apretar molt fort per anar a fer un entrepà o algo.
Estàvem fets caldo, però pocs cops he set tan feliç. Em podria haver passat tota la vida així.

Una de les peculiaritats del món de la música és que té molts mons a dins; el mateix que et fa estar en un bar ple de gent i alcohol a altes hores de la nit, dos mesos abans t’ha portat a un estudi de gravació al mig del bosc, amb la calma i la llum del matí, convivint amb gent sensible. També et pot portar a negociar no saps ben bé què amb una discogràfica, o a ràdios i platós de tele on expliques les teves històries. Cada un d’aquests llocs sembla no tenir res a veure amb l’anterior i la gent que t’hi trobes, encara menys.

Tot això ho dic perquè darrere de cada disc SEMPRE hi ha una o dues persones que passen desapercebudes, gent discreta que no vol protagonisme però que són imprescindibles perquè el disc quedi bé. Són gent carregada de talent a qui els apassiona la música. Gent que no necessita que ningú els admiri o els hi digui lo bons que són. En el meu cas aquestes persones són en Jordi Torrents (Turre) i en Joel Condal, dos putos màquines que qualsevol persona que estigui al mundillo coneix, però que als altres potser no us sonen de res. Especialment vull agrair la feina d’en Joel Condal, un dels millors enginyers de so de Catalunya (per no dir el millor) que hi ha dedicat moltíssimes hores i ha fet que el disc tingui les dimensions que té. GRÀCIES.

Ara només queda esperar i veure què us sembla a vosaltres. No us podeu imaginar les ganes que en tinc.