Surto a menjar-me un iogurt
a la terrassa de casa,
son les 4 de la nit.
No puc dormir.
Veig l’escandalós cel ple d’estrelles.
Quin autèntic espectacle
a la vista de tothom,
tan pur i inabastable.
Quina bellesa tan colossal.

Quina sort ser tan minúscul
sota aquest cel.
Quantíssima responsabilitat, l’Univers.