L’amic que sempre està ocupat
Amb tres paraules li podria girar la cara de vergonya,
Però sempre està ocupat
No és perquè no vulgui.
Tothom en te un,
Algú que està d’exàmens,
O te feina els caps de setmana.
O algú que ha passat les vacances amb la novia.
L’amic que sempre està ocupat
No és que vulgui una batalla campal,
Però és curiós quan te n’adones,
Perquè tardes, però un dia te n’adones,
I fa gràcia si més no.
Quan algú porta 4 o 5 anys ocupat,
Et comences a preocupar,
Quin turment de vida penses..
En fi,
Sempre està ocupat,
No és perquè no vulgui.
M’he estat llegint tot el teu blog i realment despren molt d’amor, especialment en aquest poema i en el dels amics o i com podria oblidar aquelles belles paraules d’amor per al teu veí de sota teu…
Mai et podran dir que no ets sincer almenys, tot i que trobo que hi ha excessiva ironia en aquest poema eh.
En general està tot molt bé perquè el que no et falta és sentiment, però a vegades tiu, et poses massa vulgar. De tot el que hi ha escrit, em quedo amb aquesta estrofa dels polítics:
Jo vull sentiment
El vull clavat als braços
Vull marxar amb tu de viatge
I no tornar
Ja m’aniré passant a veure amb quines noves incursions literàries ens delectes.