Hi ha un paisatge increïble al meu davant:
hi tinc l'oceà Atlàntic,
però un camió s'ha aparcat davant meu
i no me'l deixa veure.
Moure'm per fer-ho
seria espatllar aquest moment màgic
d'escriure a la terrassa d'un bar
amb un paisatge increïble al davant.
I aquí hi ha un missatge,
una paradoxa
que recull alguna cosa d'aquest món.
De l'existència.
Una moralina
que no acabo de saber llegir,
però que il·lustra a la perfecció
alguna cosa.

(Biarritz 07-08-19)