Categoria: poema

Publicat el per — Feu un comentari

Zincrom Conejo S.L.

Mai m'havia fixat
que la nau de davant del Viena està feta caldo.
Zincrom Conejo S.L.
Tot és tan impermanent…
i nosaltres ens pensem que les coses queden fetes…
i són només una inflexió en el temps.

Que tu em vulguis
també va per aquí.
De cop es comença a despintar la façana
i tot cau a trossos.

Sigui com sigui,
aquí a Zincrom Conejo
hi fan zincados i cromatizados.
Mai se sap quan et pot fer falta
una cosa d'aquestes.
Una bona estructura,
una cosa valenta i sòlida.
Algo que aguanti
les inclemències del temps.

Publicat el per — Feu un comentari

El paisatge i el camió

Hi ha un paisatge increïble al meu davant:
hi tinc l'oceà Atlàntic,
però un camió s'ha aparcat davant meu
i no me'l deixa veure.
Moure'm per fer-ho
seria espatllar aquest moment màgic
d'escriure a la terrassa d'un bar
amb un paisatge increïble al davant.
I aquí hi ha un missatge,
una paradoxa
que recull alguna cosa d'aquest món.
De l'existència.
Una moralina
que no acabo de saber llegir,
però que il·lustra a la perfecció
alguna cosa.

(Biarritz 07-08-19)

Publicat el per — Feu un comentari

Un segon de llum

Algú ha de perdonar tots els meus pecats,
totes les meves febleses
i tots els meus fracassos.

I ha de perdonar el món
per tota la injustícia
per tota la il·lusió llançada al buit
i tot el dolor que corca els cossos.

Llavors, encara que sigui només per un cop,
ho ha de posar tot en ordre.
Per una vegada tot s'ha de posar en ordre
i fer que el pit de tots els éssers vius s'il·lumini
encara que sigui només un segon
i després tornin els pecats,
la injustícia
i el dolor.

Un segon de llum
al pit de tothom.

Publicat el per — Feu un comentari

El bosc

De casa meu a casa teu
només hi ha bosc
i cada cop que el travesso
et travesso a tu,
et passo per dins,
et penso tot el camí.

I tu tens els ulls com llum que esclata
i la boca de raïm.
I et fas onada quan te'n vas
i tot d'ocells et van seguint.

Publicat el per — 2 comentaris

Ser interessant

Ser interessant
com un
rinoceront.
Tenir presència
com un puto rinoceront.
Atrapar-te l'atenció,
mantenir-te atent
com uns ulls de rinoceront
mirant-te.
Entre un arbre i els seus ulls.
Caqui.
Entre els ulls i l'arbre.
No entens això del caqui,
penses, estàs inquiet,
però recordaràs la merda aquesta del
Caqui,
perquè tinc atrapada la teva atenció
com un rinoceront
amb la seva banya immensa
a la punta del nas.
Calcetes.
Una banya molt grossa
i uns ulls mirant-te.
Et dic la merda aquesta
Calcetes.
M'ho puc permetre.
Et tinc quiet i atrapat,
i acabaràs de llegir això
fins que digui
Beixamel,
perquè tinc la teva atenció
i sé perfectament
què t'interessa.

Publicat el per — Feu un comentari

La gent que és un trunyo

Hi ha la gent que és un trunyo.
Aquesta gent que et don' l'esquena
quan n'esperaves una resposta.
Aquesta gent a qui li perdones
que fes tal o qual cosa
perquè és així...
La gent que és un trunyo,
bonica i llampant.
La gent que és un trunyo
i que la bona gent aguanta.
Aquesta gent hi són
i com més lluny millor.

Publicat el per — Feu un comentari

Onada blava

Té uns ulls plens de força
que s'enfronten al món
i et fan l'amor
ponent-se sobre teu.

Té un cor ple d'aurores i rius daurats
on hi beuen cavalls i cignes,
on sembla que hi càpiguen tres vides.

Ella és una onada blava
que et besa i se t'emporta.
És mare d'un somriure immens
que li eixample l'ànima.

Amiga cristal·lina
tot el que m'has donat és bo.
Gràcies per aquests dies
i que tinguis bona sort.
[:es]Té uns ulls plens de força
que s'enfronten al món
i et fan l'amor
ponent-se sobre teu.

Té un cor ple d'aurores i rius daurats
on hi beuen cavalls i cignes.
On sembla que hi càpiguen tres vides.

Ella és una onada blava
que et besa i se t'emporta.
És mare d'un somriure immens
que li eixample l'ànima.

Amiga cristal·lina
tot el que m'has donat és bo.
Gràcies per aquests dies
i que tinguis bona sort.