Encara tinc les mans, les ganes de marxar, l'aire net a la mirada. Encara tinc el somni, la veritat per davant, el temps per veure't. Tinc l'estol d'ocells al pit, el desig d'entrar-te dins, la vida oberta i lliure. El temps em va tancant camins. Em vaig fent gran i em vaig torçant. Però encara… Continueu llegint Encara tinc les mans
Categoria: poema
Que no s'acabi mai
Sabem que no pot ser, que serà millor, però que no s'acabi mai aquest últim petó. Hi ha la resta del món i l'allau entre tu i jo, però que no s'acabi mai aquest últim petó. Ens hem despedit tants cops que és menys trista la tristor, però que no s'acabi mai aquest últim petó.… Continueu llegint Que no s'acabi mai
El crític-larva
Obre bé la boca, i des del teu cau soterrat al fons de tot, ves traient merda. De tant en tant, potser notaràs un rajolí d'orina amb el que et faig "canasta" i et costa articular els mots, però tu no deixis d'intentar-ho. Recorda, però, que des del teu forat de cuc, encongit i agre,… Continueu llegint El crític-larva
Les paraules que et diuen (Natura morta)
Les paraules que et diuen són mobles que pesen molt i els has de portar a sobre l'esquena com pots. I has de fer veure que no entens tot el descampat de pensament que porten darrere. Com si no entenguessis el que volen dir en el fons.
Les coses que et fan falta
Les coses que et fan falta ets tu. I una mica de força, i si pot ser, bona sort. I et fa falta apartar la por com si fossin quatre mosques. I aixecar-te com si et fessis de dia, i començar a fer el que volies.
La gent que no es troba
Tota la gent que no es troba es va cargolant en un racó i s'asseca a poc a poc. Llavors el vent els arrossega com si fossin fulles seques i es trenquen a trossets. I al cap d'un temps, quan ja fa molt que hi són, una ventada s'ho emporta amunt, i el sol hi… Continueu llegint La gent que no es troba