Tota la gent que no es troba

es va cargolant en un racó

i s'asseca a poc a poc.

Llavors el vent els arrossega

com si fossin fulles seques

i es trenquen a trossets.

I al cap d'un temps,

quan ja fa molt que hi són,

una ventada s'ho emporta amunt,

i el sol hi brilla com mai

i els entén i plora per dins,