Guillem Ramisa i Guillem Roma – Quant amor tens a dins?

Fa una setmana vam fer un concert junts jo i en Guillem Roma. Una experiència molt guai que va servir per coneixens i descobrir la música i la manera de treballar que tenim cadascú. Curiosament amb en Guillem Roma m’ha unit des de fa temps la semblança del nom i cognom. La gent ens sol confondre per això i perquè som de la mateixa zona. Va com va. Aquest any havíem de treure el disc amb poques setmanes de diferència i vam decidir fer un vídeo per explicar que no érem la mateixa persona XD. Sempre ha set molt fàcil entendre’m amb ell perquè és molt bon tiu.

De tot plegat n’ha quedat aquest vídeo que vam fer uns dies abans del concert, tocant Quant amor tens a dins?. Aquí el teniu.

RODA: three poems of Guillem

RODA: three poems of Guillem” és un petit curtmetratge que va fer el meu amic Kyu Jun Cho, director coreà, durant la seva estada a casa meu l’estiu de l’any passat.

El curtmetratge ha estat seleccionat per el festival de cinema Japonès Kogurebito i aquests dies està en la fase de votacions!
A la història ens hi trobareu a mi, a la Marta Penalva, i a varis dels meus poemes i cançons.

• Podeu votar donant-li de 1 a 4 punts, per fer-ho heu de clikar al botó “i” de dalt a la dreta •

GRÀCIES!

Aquí teniu la web del festival amb la resta de propostes: http://www.kogurebito.jp/2017vote

La portada de BONDAT SENZILLA

PORTADA DIGITAL Guillem Ramisa - Bondat senzilla - 150
Aquí teniu la portada del NOU DISC. Es titularà Bondat senzilla i sortirà aquest 5 de MAIG.

La il·lustració és de la Júlia Olivella, a qui li agraïm molt la feina que ha fet.

Bondat senzilla constarà de 6 cançons que hem fet juntament amb Nabil El Hajji al baix, Jordi Esteve a la guitarra elèctrica, Albert Molist a la bateria i jo mateix a la guitarra i la veu.

El nou despertar

De cop em va semblar molt absurd tot allò.
Tot aquell camp d’ortigues i gelos,
aquella espera tensa com una espina.
Era com si hagués despertat en una habitació nova
i no tingués aquell passat enganxat.
Només havia d’aixecar-me
i començar a fer coses.

(Xian, agost 2015)

Només ets un trosset de tu

Estàs fent tot de coses i no ho saps.
Ara mateix et creixen els cabells,
i les ungles,
i potser algun pèl de la barba se’t torna blanc.
I tens una cançó posada al cap
i no la pots deixar de cantar.
Tot va sol. Tot sense el teu consentiment.

Tot tu et mous sense que ho sàpigues.
Els teus pulmons s’inflen sols.
I el teu cor batega sol.
I de cop et poses a suar o estossegues
sense haver-ho decidit.

I tu no tries quan t’enamores,
ni quan t’avorreixes.
Ni el que et fa riure o t’entristeix.
Ni tan sols tries el que se t’acudeix.

Pots triar per quin camí passes, però,
i per quin no.

[:ca]El somriure salvatge[:]

Et fas tranquil·lament de dia
desprotegida i bona,
i salves una mica el món
perquè estimes i ajudes
i el fas millor.

Que no et fugi mai la bona intenció
que et fa la mirada més maca.
Que no et fugi mai
el somriure salvatge
ple de fulles i tardes.

Mestres de l’arrossegament

No tothom està preparat
per ser un mestre de l’arrossegament.
S’ha d’aguantar la pressió,
no posar-se nerviós
quan et queden, només,
30 o 40 euros.
Saps que, d’alguna manera o altra,
apareixerà alguna “cosa”
quan estiguis a punt de tocar fons.
Però s’ha d’aguantar la pressió.

Els mestres de l’arrossegament
es neguen a treballar 9 hores
en una fàbrica.
Van fent “històries”
i la vida tira endavant.
En parlàvem amb en Toni López;
no tothom està preparat
per l’art de l’arrossegament.

Somehow (Original Soundtrack)

Finalment he trobat el moment per penjar la Banda Sonora que vaig fer per a la pel·lícula Somehow, del director coreà Kyu Jun Cho.
Estic molt content de poder-vos ensenyar aquesta feina. Espero que us agradi.

Somehow BSO Guillem Ramisa

El final

Les coses s’acaben. Arriben fins al canto d’un camí altíssim i cauen al buit. Totes les coses que s’acaben i moren, apaguen una estrella.
Nosaltres som recipients buits de coses que acaben i comencen.
Ara, aquest meu viatge també s’acaba. Avui plouen gotes grises i dèbils a Hong Kong. Plou distància i final. La vida em plega i em guarda un altre cop.
Viatjar serveix per no trobar mai el lloc. Per arribar perdudíssim al lloc de sempre. He estirat el món un tros més. Ho he empetitit tot. I tinc molt menys clar què m’importa.
Avui tinc ombres doblegant-se’m dins. No estic tranquil.
M’espera un viatge molt llarg fins a casa, i allà m’hi espera el cartró de sempre. M’hi espera el cartró de sempre. I no estic tranquil. Tinc una amenaça a dins. Un gos bordant lligat a una cadena tensa. Un gos que em mataria si pogués arrencar aquesta cadena tensa. Una cadena tensa com una mandíbula.
Avui tinc una amenaça a dins.

(Hong Kong, 30-08-15)