Categoria: Uncategorized

Les coses s'acaben. Arriben fins al canto d'un camí altíssim i cauen al buit. Totes les coses que s'acaben i moren, apaguen una estrella. Nosaltres som recipients buits de coses que acaben i comencen. Ara, aquest meu viatge també s'acaba. Avui plouen gotes grises i dèbils a Hong Kong. Plou distància i final. La vida… Continueu llegint El final

M'encanta estar perdut en un punt remot del món, sense cap conexió amb ningú. M'encanta pensar que podria desapareixer. Fer-me transparent. I no passaria res. M'encanta estar separat de tot, imaginar-me petitíssim en un punt del mapa. Sense identitat, sense que em puguin venir a buscar. Del tot transparent. (Hiroshima, 29-07-2015)

Com deia en Miquel Martí i Pol, a vegades s'obre la porta i ho veiem tot molt més clar; coses que durant molt de temps no podíem veure per manca de perspectiva. L'art és transmetre una energia, i hem de saber quina energia tenim per transmetre. Tinc molts amics fent art, i molt pocs aconsegueixen… Continueu llegint Divagacions sobre l'art

A vegades em llevo i no tinc memòria. No sé a quin moment de la meva vida estic. L'habitació està fosca i tinc els ulls tancats, i no sé a quin quarto estic; d'entre tots els quartos que he dormit al llarg de la meva vida, no sé a quin estic. No tinc edat ni… Continueu llegint Perdre el present

Ens trobarem a qualsevol ciutat del món i sortirem a prendre algo. Perquè sí. Amb la nit allà a sobre. I no hi haurà una puta engruna de tristesa, no ens farà cap falta. Hi serem nosaltres, amb una llibertat ferotge. I brindarem amb l'alegria a la boca. Com si la vida ens explotés a… Continueu llegint Eufòria

A la sala d'espera t'hi esperaré fins que s'acabi. Perquè no em costa res i perquè vull. Aquí a l'hospital el món s'hi encalla, t'agafa pel coll i et posa contra les cordes; perquè el vegis tal com és. Perquè tu et moriràs i jo també, i a mi m'agrada despertar-me i venir-te a veure.… Continueu llegint La sala d'espera

A vegades el món et decepciona i una persona s'arruga i s'apaga com una espelma. I llavors toca llevar-se l'endemà i obrir la persiana, i continuar.

Està content perquè l’estimenI no ho veu.Però al cap de poc li amputaran les mansI caminarà encorbat. La podrimenta sempre hi és. Somriu,Si encara no t’han encès amb gasolinaSomriu,Perquè tindrà un molt bon amicQue estarà allà quan tu no hi siguis,I serà molt comprensiu. La podrimenta sempre hi és. Vols emocions fortes?Hi ha riuades d’homes… Continueu llegint La podrimenta sempre hi és

T'envio una postalper no sentir-me sol. Als llavis.et tinc als llavis,estirat al meu costati passam la ma pel ventre. La pell.si camino pel teu cos em torno boig,és com relliscar per sobre un pètal. Els ulls.tan aprop, però no els obris,son dos horitzons i jo cauré dins seu. La ma.abaixa-la o no tornaré a respirar,si… Continueu llegint sms a les 2:15 am

Em pots tallar les mans i el cap si volsTampoc sabria què dir-te si vols em tallo les venes mentre follemperquè vegis que encara estimo. tota la pluja embolcallada dins les paraules;confoses, tristes, estúpides.La vida és;confosa, trista, estúpida. Però ahir reia sol a l'autobús,i si t'haig de ser sincerem fa falta ben poc per saltar… Continueu llegint La boira (esbós esquizofrènic)