Perdre el present

A vegades em llevo i no tinc memòria. No sé a quin moment de la meva vida estic. L'habitació està fosca i tinc els ulls tancats, i no sé a quin quarto estic; d'entre tots els quartos que he dormit al llarg de la meva vida, no sé a quin estic.
No tinc edat ni context. Començo a viure sense saber el meu present. I aquests pocs segons que passen, abans no aconsegueixo situar-me, són tan inquietants com alliberadors.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Guillem Ramisa
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.