Categoria: Uncategorized

Tinc com un buit a dins meu que em crema,un buit ple d'espines clavades a l'estomac.Ja m'agradaria a mi descuidar-me el dolor a casa, però estic tan nerviós que no puc viure la por, és la por, el terror.què en serà de mi? m'estic deteriorant.Si no ho escric crec que la febra em treurà els… Continueu llegint Punxades a la nuca

No em voldria pas atrevir a estar trist,Submergit en aquest barUna tarda qualsevolD’una vida qualsevol, Que fàcil és tot quan la vida està en pausa,sí, diria que la dona de la meva vidaestà a la taula del costat,parlant amb un indesitjable i jo em sento el puto rei del mambo,mare meva, una classe a la… Continueu llegint Entre gris i blanc

Tot és un pel més descolorit del que et pensavesi el terra se't va enganxant als peus. En aquesta vida hi fa pudor com de resclositi de semen,la gent es masturba sense pararcarregada de somnis,i després tornen a la somnolència del dia a dia,a la calderilla de les tragaperres. .. Quin punt neutre tan inexpressiu

BarcelonaOh Barcelona…Immens motxoc de soroll i personesI persones que miren al vuit. Estruços amb el cap en un forat.Barcelona te un verd i un cel preciósA cada postal de les rambles.Te un metro i una primaveraTan bonics com el gris del paviment,Oh Barcelona... Si m’enamoroDeixem-ho fer entre els teus dits,Entre el teu exèrcit de noiesarmades… Continueu llegint Barcelona

em sento la mar de sol

Això si que és ser punky

Amb tres paraules li podria girar la cara de vergonya,Però sempre està ocupatNo és perquè no vulgui. Tothom en te un,Algú que està d’exàmens,O te feina els caps de setmana.O algú que ha passat les vacances amb la novia. L’amic que sempre està ocupat No és que vulgui una batalla campal,Però és curiós quan te… Continueu llegint L’amic que sempre està ocupat

Sento veus com a càmera lenta… que parlen i parlen…Veus cobertes de caspa a les espatllesQue es belluguen feixugues, com un engranatge pesant. La incompetència humana és col·lossal,el que em sorprèn és que no hi hagin més assassinats.Jo per exempleEm carregaria al meu veí de baix,Un avi carregat de rencor i de merda,Sempre apunt per… Continueu llegint La política

Tenyeix una petita ombra al seu mirallDe cop li estampa el puny a la galta. Després respira, ningú no ha vist res.I ara ves-te’n a un racó,Ajup-te i esgarrapat la cara. Desembolica aquell caramel,Desembolica’lI sobretot mou-te al compàs,Si fas un gest en falç els tindràs allà Amb les seves boques i els seus ulls,I la… Continueu llegint Els amics

Quin… quin aire tan ple de cadàvers..És, com quan les mans ploren per dintreSempre tan buides, tan plenes d’ortigades. Aquell dia vaig respirar. No és que m’enganyi recordant-lo,però tota la resta sembla pols. EllsDins la piscina, es feien un petó.Se’l feien dins la piscina,I jo plorava de por. De compassióvull dir.Tot enriolat plorava. Mira’ls, els… Continueu llegint Monòleg per la Marta