Publicat el Feu un comentari

Entre gris i blanc

No em voldria pas atrevir a estar trist,
Submergit en aquest bar
Una tarda qualsevol
D’una vida qualsevol,

Que fàcil és tot quan la vida
està en pausa,
sí, diria que la dona de la meva vida
està a la taula del costat,
parlant amb un indesitjable

i jo em sento
el puto rei del mambo,
mare meva, una classe a la setmana,
a la setmana!
No em voldria pas atrevir a estar trist.

Per la tele sona un ritme pachanguero
Bastant alegre,
Empunyo el cafè amb llet
I em sento el rei del mambo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.