Els amics

Tenyeix una petita ombra al seu mirall
De cop li estampa el puny a la galta.

Després respira, ningú no ha vist res.
I ara ves-te’n a un racó,
Ajup-te i esgarrapat la cara.

Desembolica aquell caramel,
Desembolica’l
I sobretot mou-te al compàs,
Si fas un gest en falç els tindràs allà

Amb les seves boques i els seus ulls,
I la seva llengua bavosa i plena de merda

I pots notar les mirades, i les rialles de hiena
allà al fons.

S’empastifen la cara amb tot de cendra,
Han buidat el calaix de la xafardera petarda i morta de fàstic.

Aquesta podrimenta…
És aquesta podrimenta,
Comenten les coses amb una malícia tan rància
Que fa venir arcades i vòmits
I em cargola al terra entre espasmes.

Comment: 1
  • Nil 19/03/2008 2:35

    Per casualitat he trobat el teu espai.

    M’encanta en especial aquest. Molt real…

    Salutacions!

    (per cert, em dic Nil)

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

X