Haver de convèncer a la penya,
quina merda.
Ho ha de fer l’artista,
el polític i el terapeuta.
Ho has de fer per trobar parella
i per trobar a una bona feina.

Has de vendre la moto
com un mono de fèria,
ser simpàtic
i amb empenta.

Quin fàstic que em carda
tota aquesta merda.

Algú ha de perdonar tots els meus pecats,
totes les meves febleses
i tots els meus fracassos.

I ha de perdonar el món
per tota la injustícia
per tota la il·lusió llançada al buit
i tot el dolor que corca els cossos.

Llavors, encara que sigui només per un cop,
ho ha de posar tot en ordre.
Per una vegada tot s’ha de posar en ordre
i fer que el pit de tots els éssers vius s’il·lumini
encara que sigui només un segon
i després tornin els pecats,
la injustícia
i el dolor.

Un segon de llum
al pit de tothom.

Últimament he anat gravant alguns poemes en vídeo. Aquí us deixo la llista de reproducció:

Ser interessant
com un
rinoceront.
Tenir presència
com un puto rinoceront.
Atrapar-te l’atenció,
mantenir-te atent
com uns ulls de rinoceront
mirant-te.
Entre un arbre i els seus ulls.
Caqui.
Entre els ulls i l’arbre.
No entens això del caqui,
penses, estàs inquiet,
però recordaràs la merda aquesta del
Caqui,
perquè tinc atrapada la teva atenció
com un rinoceront
amb la seva banya immensa
a la punta del nas.
Calcetes.
Una banya molt grossa
i uns ulls mirant-te.
Et dic la merda aquesta
Calcetes.
M’ho puc permetre.
Et tinc quiet i atrapat,
i acabaràs de llegir això
fins que digui
Beixamel,
perquè tinc la teva atenció
i sé perfectament
què t’interessa.

Hi ha la gent que és un trunyo.
Aquesta gent que et don’ l’esquena
quan n’esperaves una resposta.
Aquesta gent a qui li perdones
que fes tal o qual cosa
perquè és així…
La gent que és un trunyo,
bonica i llampant.
La gent que és un trunyo
i que la bona gent aguanta.
Aquesta gent hi són
i com més lluny millor.