El món està ple de cares agradables i vives. Les veig al meu voltant, totes a una distància gairebé infinita de mi. Tot i això, hi són. Fins i tot un 1 de gener, que el món sembla que toca el seu punt més baix, més fràgil. Fins i tot llavors, tot de cares enceses… Continueu llegint Visca la vida
Categoria: Poesia
L'animal atropellat (Natura morta)
Ningú ho volia que hi hagués aquell gat esbudellat allà al costat de la carretera. Ell està allà per recordar-nos el dolor absurd del món. El dolor que s'estavella absurdament contra qualsevol cosa. (Escrit a finals del 2013)
Dins un petit instant
Tot aquest univers només és un instant. Tot està explotant. Ara mateix, tot està explotant.
Onada blava
Té uns ulls plens de força que s'enfronten al món i et fan l'amor ponent-se sobre teu. Té un cor ple d'aurores i rius daurats on hi beuen cavalls i cignes, on sembla que hi càpiguen tres vides. Ella és una onada blava que et besa i se t'emporta. És mare d'un somriure immens que… Continueu llegint Onada blava
La pau del final de tot
Un dia em trencaré pel mig però ho faré tan a poc a poc que ningú se n'adonarà. I després explotaré a trossets petits que s'escamparan pel cel a càmera lenta. Serà un dia ple de llum i el món es col·lapsarà un breu instant per fer callar el dolor que tanta gent té dins… Continueu llegint La pau del final de tot
Alla + Claire
A vegades et cauen regals del cel. L'Ari Bre Bre ha fet aquest vídeo on utilitza un parell de textos meus, “Perdre el present” i “La tristesa de totes les coses”, a més de un fragment de The Picture of Dorian Gray. Tot adaptat a la seva manera i en anglès.
Encara tinc les mans
Encara tinc les mans, les ganes de marxar, l'aire net a la mirada. Encara tinc el somni, la veritat per davant, el temps per veure't. Tinc l'estol d'ocells al pit, el desig d'entrar-te dins, la vida oberta i lliure. El temps em va tancant camins. Em vaig fent gran i em vaig torçant. Però encara… Continueu llegint Encara tinc les mans
Que no s'acabi mai
Sabem que no pot ser, que serà millor, però que no s'acabi mai aquest últim petó. Hi ha la resta del món i l'allau entre tu i jo, però que no s'acabi mai aquest últim petó. Ens hem despedit tants cops que és menys trista la tristor, però que no s'acabi mai aquest últim petó.… Continueu llegint Que no s'acabi mai
El crític-larva
Obre bé la boca, i des del teu cau soterrat al fons de tot, ves traient merda. De tant en tant, potser notaràs un rajolí d'orina amb el que et faig "canasta" i et costa articular els mots, però tu no deixis d'intentar-ho. Recorda, però, que des del teu forat de cuc, encongit i agre,… Continueu llegint El crític-larva
Les paraules que et diuen (Natura morta)
Les paraules que et diuen són mobles que pesen molt i els has de portar a sobre l'esquena com pots. I has de fer veure que no entens tot el descampat de pensament que porten darrere. Com si no entenguessis el que volen dir en el fons.