Haig de dir que a mi m’ha ajudat sempre molta penya. La veritat és que tela el pilot de favors que m’han fet. Curiosament, solen venir de gent a qui jo no he tingut l’oportunitat d’ajudar abans.

M’agrada entendre això dels favors, -dels ajuts-, com una cadena. Com una cosa que ens anem passant els uns als altres, però que no és bilateral.

A mi m’ha servit, entendre-ho així. Quan faig un favor a algú, no cal esperar res a canvi, però especialment, no cal esperar res a canvi d’aquella persona en concret. Hi haurà algú altre que t’ajudarà a tu, potser aquella persona no té la capacitat de fer-ho.

Crec que realment és així, i entendre-ho des del prisma de “Me’n deus una!” genera molts mals de caps innecessaris. Si ajudes, algú altre t’ajudarà a tu.

El món és molt més complex, molt més ample, però malgrat tot, tota acció genera una reacció.