Doncs ja està. Ja està. Sembla mentida. Han set uns mesos molt intensos d’escriure, de gravar i de pensar i pensar en les cançons. Des del principi que buscava els músics, fins ara que hem fet el concert de presentació. Ha passat temps, però ha valgut la pena.
Volia fer-ho de la millor manera, amb els recursos escassos que tenia, i ha sortit bé.
No passa cada dia que es treu un disc. En un disc hi ha tota una època, una etapa de la vida. Ha set esgotador, però ha valgut molt la pena.
En Bernat Gurt va gravar les bateries al març, ho vàrem fer amb en Turre (Jordi Torrents), al local de La iaia, i segurament això ha set el més encertat i el que ens ha ajudat més en tot aquest procés. Ell ens va donar bons consells i confiança. És una persona amb un caràcter excepcional i una capacitat per transmetre energia molt bèstia. Quedàvem de bon matí, i després de fer un cafè, en Bernat començava a gravar. Tots estàvem entusiasmats i la veritat és que seran uns dies que recordarem sempre.
Després varen venir els baixos, amb en Jordi Crosas. Sessions intenses i partides d’escacs. I bones converses sobre l’art i la música. Ha set una sort poder gravar els baixos amb ell.
Varen venir tardes i vespres gravant guitarres amb en Pau Sitjà. Sopars i il·lusió, perquè les cançons ja començaven a agafar forma. Penso que la guitarra d’en Pau té un fort protagonisme en aquest disc i n’estic molt content. És una persona amb molt talent i gust.
Tot el que va venir després va ser un treball individual força dur. Les meves guitarres, les veus, lletres que havia d’escriure. Decisions a l’hora d’enfocar les cançons, els noms… Gravava a les nits perquè els sorolls del carrer no donessin problemes. Van ser molts dies de dormir poc.
Quan va venir a gravar l’Ernest Crusats va al·lucinar amb la paradeta que tenia muntada al garatge de casa.
A l’estiu vaig estar fora. Va ser un viatge en el que vaig passar força temps escrivint i pensant en la música, però també vaig desconnectar molt. Llavors, al setembre, va haver-hi una cursa contra rellotge per acabar-ho tot a temps. Acabant les últimes lletres, gravant veus, treballant amb en Clément en la mescla, fent el disseny amb en Jaume Salés… Tot havia d’estar a temps per tenir els discs el dia de la presentació.
La lletra de “Camí trencat” la vaig escriure pràcticament tota la mateixa nit que la vaig gravar, l’últim dia que tenia per enviar les pistes a l’estudi.
Molt content, per cert, d’haver fet la mescla i el master a Boss Hog Studio. I també de com han quedat les il·lustracions d’en Jaume i les lletres d’en Gerard Rodríguez.
Ara comença una altra cosa, una etapa que neix de tot això. El concert de presentació va ser emocionant i sincer, vàrem quedar entusiasmats, i vull continuar amb els directes. Esperem que tot vagi bé.
Aquí teniu “Aquest sol hi és per tots“:
