Eufòria al Teatre ETC amb Edgar Vilà

Quan vaig lligar el concert de presentació a l’ETC de Vic, l’Edgar Vilà es va posar en contacte amb mi per si podia col·laborar. L’Edgar és un guitarrista de flamenc molt bo i ens coneixem de fa temps. Després de donar-hi voltes, se’m va acudir que era una bona oportunitat per tocar Eufòria. Eufòria és unade les cançons més escoltades al meu Spotify, però feia anys que no la tocava en directe, l’arpegi de guitarra és ràpid i mai m’ha anat bé de tocar-lo i recitar-hi al mateix temps.

D’entre tots els temes, aquest era la millor opció, també perquè després del poema podíem transformar la cançó cap on volguessim.

Va ser espectacular veure tocar l’Edgar en directe.

Un somriure infinit

Ha sortit el meu nou disc. Estic feliç, orgullós, emocionat, sobrepassat, esgotat, nerviós, però sobretot… satisfet.

He estat treballant molt temps en les cançons: que màgic que és posar il·lusió i creativitat en una cosa; treballar intensament en una cosa fins a quedar esgotat.

Fer un disc és un acte d’amor total. Que important i que poc necessari al mateix temps.

Aquest disc ha costat moltíssim, la vida no m’ho ha posat gens fàcil. Haver-lo tirat endavant ha estat una proesa plena de bellesa que m’emociona. A dins hi he posat tanta llum com m’ha sigut possible, i això em fa molt feliç.

Ara, que s’escampi i prengui vida.


Agraïments especials a en Martí González i en Ferran Isern —els músics que m’han acompanyat al llarg de tot aquest procés— i sobretot a en Joel Condal, enginyer de so amb qui he conviscut, una vegada més, durant les llargues i esgotadores hores de mescla. A tots ells gràcies per aguantar-me.


Curiositats i detalls del disc:

· Dues col·laboracions de luxe.
Al disc hi ha dues col·laboracions d’alta categoria. Per una banda, Joan Garriga, veterà músic que ha marcat la trajectòria musical d’aquest país i un dels millors lletristes que tenim. A mi m’ha acompanyat al llarg de la vida i l’admiro moltíssim. Amb ell cantem Tirar endavant.
Mar Pujol, una amiga i una artistassa amb una veu impressionant. La Mar arribarà tan lluny com vulgui. Estic molt content de tenir-la aquí. Amb ella cantem A la punta del final.

· Al disc hi falta una cançó.
D’aquí a un mes, aproximadament, afegirem una última cançó al disc. La idea era que es veigués però no fos clicable, però tècnicament no ha estat possible fer-ho. No passa res, us ho explico jo. És una cançó important, serà molt bonic quan la pogueu escoltar. La cançó ja està feta, però no ens era possible gravar-la abans. Un cop s’hi hagi afegit, serà el moment de fer les còpies físiques.

· Mindundi Records.
Mindundi Records és el segell que m’he inventat per a publicar aquest disc (i la resta de música que faci en un futur). Un paraigües fet a mida que em permetrà treballar amb autonomia dignament. Publicar un disc d’aquestes característiques sense l’ajuda de cap discogràfica pot semblar temerari, però a la pràctica, la veritat és que sempre m’he sentit bastant sol i he anat fent el meu camí.
Realment, l’únic que importa és que hi sigueu vosaltres. La resta va i bé segons com bufa el vent.

PRESENTACIÓ DEL NOU DISC

Molt content d’anunciar-vos que el 24 d’Octubre d’aquest 2024 farem un CONCERT A BARCELONA presentant el NOU DISC.

El concert es farà a la Sala Upload a les 20 h.
Podeu comprar les ENTRADES AQUÍ.

Ara mateix estem en ple procés de gravació de les cançons. És un moment emocionant i dur. Fa molta il·lusió poder-les compartir amb vosaltres d’aquí uns mesos.

Ens veiem a Barcelona!

ARRENCA EL VOL (Versió Bolero)

Gravat el dia 14 de juny de 2023 a l’estudi Lab Ausa de la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

Gravació d’àudio per Jordi Castaño 
Coordinador Marc Pérez
Adjunt de coordinació Jordi Sunyer
Filmat per Toni López
Edició de vídeo per Guillem Ramisa
Mescla d’àudio per Joel Condal

Guillem Ramisa – Veu i guitarra espanyola
Ferran Isern – Trompeta, percussió i cors
Martina Viñas – Guitarra elèctrica i percussió
Carles Girbau – Baix
Martí González – Bateria

La responsabilitat

Surto a menjar-me un iogurt
a la terrassa de casa,
son les 4 de la nit.
No puc dormir.
Veig l’escandalós cel ple d’estrelles.
Quin autèntic espectacle
a la vista de tothom,
tan pur i inabastable.
Quina bellesa tan colossal.

Quina sort ser tan minúscul
sota aquest cel.
Quantíssima responsabilitat, l’Univers.

Coco tropical

Tota aquesta il·lusió
que em fa veure’t,
la guardo una mica
perquè no t’espanti.

Que quan somrius
tot de cavalls galopen junts camp a través,
però no t’ho dic.

I no et puc dir
que quan et toco
s’estén la llum sobre les muntanyes
i les planes,
i és només un trosset del què sento.

Tot això no t’ho puc dir
perquè et faria por ferir-me,
o tenir-me,
i jo et vull lliure.

Et vull amb mi i lliure.
Però sobretot lliure.

Un gallaret als cabells

Ara mouré els dits així,
com fent un cercle a l’aire,
i després tot es col·locarà
exactament on ha d’estar.

Alliberaré l’aigua estancada
i es buidaran les preses
riu avall.
I el món fluirà perfectíssim
sota el sol pacífic de primavera.

I jo diré “T’estimo”
i et col·locaré un gallaret als cabells.
I tu em miraràs
i diràs “T’estimo”.

Perquè som humans
i els humans fem això.