Si pogués deixar d'existir
d'una forma pràctica i discreta
durant unes hores,
em guardaria en un calaix
i desapareixeria
per no haver d'aguantar la vida
i totes les coses feixugues
d'aquest món.
M'apagaria unes hores, o uns dies,
em plegaria i m'endreçaria a qualsevol lloc
per descansar de tot.

Si pogués deixar d'existir,
m'agradaria descansar de la vida una estona,
apartar el meu cos a qualsevol banda
i oblidar-me fins i tot de dormir i somiar.
Quin gust que seria deixar d'existir una bona estona,
que ningú em necessités
i que res em fes falta.