En Jaume està fet de pedretes petites
que s'enfilen una a sobre l'altra,
delicades i de colors.
I construeixen mons finíssims,
molt fràgils i purs,
mons que li cauen del cap
i et cobreixen un instant,
mentre tanques els ulls
i mous el cos dins el bosc,
que ara muntanya,
que ara ocell.
I vespres marrons taquen la vall
i tot això que tant li agrada
dels gossos i els cavalls,
que se t'acosten i t'ensumen
i et fan menys home i més mirada.
Fins que la nit s'empassa el poble
i neix de nou quan ve l'albada.