Aquesta dona fantàstica que veieu al vídeo resulta que és la meva veïna. Té un piano de cua i tot sovint la sento com toca. La Clara Ferrer.
Un bon dia estava per casa i vaig començar a sentir una melodia que em sonava. Em vaig quedar parat al menjador intentant identificar què coi era allò. Ella seguia provant les diferents parts de la cançó. Jo m’ho escoltava quiet, mirant per la finestra. De cop em vaig adonar que estava fent unes frases d’Ocells blancs i em va emocionar escoltar-la d’aquesta manera.
Aquest dimarts li vaig demanar de gravar-la sencera. M’agrada molt escoltar-la així, amb la melodia tan despullada. Espero que us agradi.