Hi ha coses que fan il·lusió pel que simbolitzen. Anar a TV3 era un repte i de cop va sorgir l’oportunitat de la manera més senzilla. A la vida solen anar així les coses. Els objectius s’aconsegueixen quan ja no són tan importants. Hi ha una relació estranya i mística entre el desitjar i l’aconseguir, entre el deixar anar i l’atraure.

El cas és que vaig fer l’entrevista i vaig tocar un tema a TV3. També he passat per la Ser, per Ràdio 4, per iCat, pel Primera Fila, per l’Enderrock, pel Canal Taronja i d’altres mitjans on he pogut explicar amb més o menys calma aquest nou disc: Un somriure infinit. 

En general m’agrada fer entrevistes, tot i això, tinc la sensació de no haver sabut explicar prou bé aquest disc, encara. Les cançons, la feina que hem fet… És complicat explicar una feina quan encara no tens perspectiva. En pots parlar amb claredat quan hi estàs ben bé al mig o quan ja ha passat un bon temps, però just després d’acabar-la, sembla que tot està ennuvolat.

Sigui com sigui, la feina està feta i estic agraït a tota aquesta gent que m’ha obert les portes amb tan bona voluntat.

En vindran més. Parlar de les coses, rai…