El dia que tocàvem al Festival de Pedralbes en Garfunkel va fer parar les nostres proves de so perquè deia que el molestàvem. Ell en teoria ja havia d’haver acabat les seves, però les va allargar una hora més. Un cop va haver acabat, nosaltres vam poder començar les nostres, però només quedava mitja hora perquè comencéssim el concert.
Les vam fer tan ràpid com vam poder i vam marxar, la gent ja anava arribant. Al cap de poc vam sortir per començar el concert. Vaig començar jo sol amb Cor de blat, i en el moment en què entrava tota la banda, vaig veure com els meus pares arribaven del fons i s’asseien en una de les taules. No m’hauria imaginat per res que vinguessin. Això em va fer somriure i estar content durant tot el concert.