En alguna altra ocasió ja he parlat d'en Joel. Amb ell hi he mesclat la majoria de les meves cançons, des d'Ànima de corall fins a Volant. Un grandíssim professional i una persona que m'estimo de mala manera. Ell aguanta totes les meves dèries. Discutim canvis i ajustos fins al mil·límetre. Els moments a l'estudi sempre els visc amb molta intensitat. Per ell és lo habitual, el dia a dia, però per a mi és un moment molt decisiu i especial: la música que en surti m'acompanyarà durant molt temps i, especialment els propers mesos, serà la base de tot el que faci.
A l'estudi parlem de la música, però la música et porta a parlar de la vida, de les relacions, de tot plegat... El fet d'estar sota pressió fa que les converses siguin diferents també; més sinceres, més de veritat.
Quan surto de l'estudi estic esgotat. El camí cap a casa sol ser una autopista de nit silenciosa, mentre la ment se m'escapa del cap, descomprimint-se, satisfeta. Si hagués de definir la felicitat, tindria aquesta forma.
Fa una setmana vàrem estar mesclant "D'on ve la sort?", el pròxim single que publicaré. Aprofito per dir-vos que els que estigueu subscrits a l'Aixeta la podreu escoltar en primícia unes tres setmanes abans que la resta. Ben aviat!