T’envio una postal
per no sentir-me sol.

Als llavis.
et tinc als llavis,
estirat al meu costat
i passam la ma pel ventre.

La pell.
si camino pel teu cos em torno boig,
és com relliscar per sobre un pètal.

Els ulls.
tan aprop, però no els obris,
son dos horitzons i jo cauré dins seu.

La ma.
abaixa-la o no tornaré a respirar,
si no em clavo dins teu no soc ningú.

El perfum.
deixa’m que et respiri,
em conec tots els paisatges del teu coll.

La veu.
quan cridis fes-ho fort,
vull sentir-te tan endins com tu a mi,
i despès abraçam,
i jo també ho faré.

Bona nit!*